Des de la Pølønia mediterrània per a tot el món - i per a tothom -. Comentaris, pensades, cabòries, una mica de calaix de sastre amb algunes seccions fixes que aniré desenvolupant per capítols, enllaços als sites que em facin gràcia, fragments de llibres o d’altres webs, alguna traducció...
I prou.
I mira que ja els van cremar la ciutat una vegada. Però ells s'encaparren a fer falles cada any malgrat la crisi. I si s'ha de retallar depesa, doncs es retalla. Que els vestits de fallera ixen molt cars? Doncs a fer la mà els vestits de fallera! Totes en conill! Bé...,almenys en el nou calendari que ha editat la falla d'Abu Masaifa. Per la processó aniran més tapadetes (supose).
La veritat és que Xativa és bonica tots els mesos de l'any. M'estic pensant de fer-hi una visiteta.
Aquest cop les dues versions les canta la Sílvia Pérez Cruz. L'una d'en Serrat i l'altra del Llach per que no s'enfadi ningú (o per que s'enfadi tothom, no ho sé).
La primera ve il·lustrada amb un muntatge d'imatges de Barcelona, fet per un ens d'origen gallec que es fa dir OqueTENcuTENmedo. Com que li ha quedat força bé, l'incloc en comptes del vídeo on surt la Sílvia amb Refree i companyia cantant dalt d'un terrat.
Pensa en mi, menuda, pensa en mi quan les bruixes t'esgarrapin de matí. No et faré més tebi el fred ni més dolç el cafè amb llet però pensa en mi, menuda, pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou. I porta'm brodat a la teva brusa o pintat en el teu somriure vermell. Gronxa'm de les teves arracades. Volta'm amb els teus anells i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir. Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar, menuda, entre goig i pena abraçat contra el poema que llegeixes d'amagat.
Badallarà mandrosa la ciutat quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx i t'espolsis els ocells que fan niu dels teus cabells; et diu al cor que l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs quan colpegen els meus vidres els seus becs.
I em conten la història blanca i menuda que entre quatre parets es marceix. Piulen que es mor la primavera quan no pot anar a passeig. Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir. Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar, menuda, i encén la cara. Pensa que tenim encara el camí dels teus ocells per a volar-lo tu i jo amb ells.
La segona és en directe i és la primera imatge i el primer so que vaig tenir de la Sílvia Pérez, un dissabte que vaig posar el canal 33 com qui no vol la cosa i hi vaig trobar un concert d'Immigrasons. No cal dir que em vaig quedar enganxat a la butaca fins que van sortir els crèdits.
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'anyorança ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala.
Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.
Aquesta setmana ha estat marcada per dues notícies colpidores:
La primera és que Melendi és fill de Bin Laden. Sembla que la relació amb el seu pare no és gaire bona des que el terrorista va descobir que el seu fill, en comptes de estavellar els avions contra objectius occidentals, es dedicava a beure's tot l'alcohol que les hostesses li podien subministrar, fet que cotravé els principis fonamentals de la fe islàmica. Ara cerca asil internacional.
.
.
La segona és que Morgan Freeman no serà el primer president negre dels Estats Units d'Amèrica del Nord.
Tot i que el tratjo gris li estava prou bé, sembla que l'honor se l'endurà un tal Barack Hussein Obama.
De tota manera, hom encara no ha determinat si finalment Déu és negre com Morgan Freeman o dona com Alanis Morrisette. Tot i que hi ha la possibilitat que sigui una dona negra com la Tracy Chapman... bé, no sé si com la Tracy Chapman perquè aleshores seria lesbiana i...
Ostres! Veieu perquè no parlo mai de religió en aquest blog?
Aquest article en principi havia de ser sobre uns cartells que podeu trobar pel centre de Barcelona i que anuncien les assegurances Pelayo. La traducció del text en català, tot i que es tracta d'un text molt breu, té unes quantes errades, la més cridanera de les quals és la utilització de la paraula "siniestre", amb un diftong d'allò més castís. Però mentre cercava una imatge del cartell per aquests cybermóns de Déu, he trobat aquesta perla. Atents, que és obra de la Universitat de València. Se suposa que haurien de cometre menys faltes en escriure la nostra llengua que no una asseguradora madrilenya. Curiosament utilitzen la paraula servei en comptes de servici, més freqüent al País Valencià i igualment correcta.
He assenyalant les errades en vermell. Si cliqueu al títol, anireu al lloc web original. Si hi entreu, fixeu-vos que en el marc de la dreta, apareix la paraula assegurança i no la traducció automàtica de "seguro" com a "segur".
Instruccions per al tràmit en cas de robatori i/o danys Segur a tot risc de la Universitat de València
Subscrita amb la companyia asseguradora "Vitalicio Seguros, S. A."
La pòlissa atorga cobertura als béns patrimoni de la Universitat que siguen robats o patisquen danys per qualsevol de les causes determinades en el mateix.
La franquícia és de 1.200 €, per tant, sobre el valor actualitzat dels béns es descomptarà esta quantitat.
Únicament tindran cobertura els béns que es troben en les dependències de la Universitat encara en el cas de què, temporalment, estiguen desplaçats per a la seua reparació o manteniment.
TRAMITACIÓ:
Hauran d'omplir les dades del formulari i enviar els següents documents a la Unitat de gestió de campus:
1. Denúncia formulada ante la policia.
2. Còpia de la factura de compra del bé.
3. Còpia de l'inventari del bé, i
Pressupost econòmic en el supòsit de siniestre por danys.
Sant Cogesme és un sant de vida poc coneguda, l'onomàstica del qual se celebra cinquanta dies després de la Pasqua. Hi ha qui diu, que en realitat Sant Cogesme és una llegenda i que és fruit d'una mala interpretació d'un terme llatí que fa referència a Pentecosta. No cregueu tot allò que us diuen. Cogesme va existir i va fer un munt de miracles com el de la divisió dels pans i els peixos, la multiplicació de les aigües en anar a travessar un torrent o la conversió del vi en aigua. Succeeix que la gent és molt desagraïda i tothom se n'ha oblidat del pobre Cogesme a qui Déu tinga en sa glòria
I mira que ja els van cremar la ciutat una vegada. Però ells s'encaparren a fer falles cada any malgrat la crisi. I si s'ha de retallar depesa, doncs es retalla. Que els vestits de fallera ixen molt cars? Doncs a fer la mà els vestits de fallera! Totes en conill! 
