Si heu de tenir un nen (per a nenes ja faré un altre article més endavant) i no sabeu quin nom posar-li, és convenient que sapigueu com està el pati:
Per exemple, si no voleu que el nen tingui vuit o nou companys a classe que es diguin igual, no li poseu MARC. Un de cada trenta nens que neixen a Catalunya* es diuen Marc. Les possibilitats que d’aquí a cinquanta anys tinguem un Marc com a president de la Generalitat (si és que encara tenim Generalitat) són altíssimes.
És millor que li poseu Felip o Pasqual. En tot el 2007 (són les dades més recents a l’Institut d’Estadística de Catalunya) només un nen d’entre 43.000 es va dir Felip (de segon nom! De fet es va dir Pau Felip). Això és un nom original (la guerra de Successió va fer molt de mal) si bé hi ha una lleugera possibilitat que coincideixi amb algun Felipe a la mateixa classe.
De Pasquals, cap ni un. Ho sentim, molt honorable, però no heu creat escola.
Després de Marc el nom més posat als nadons és Àlex o Álex, perquè la base de dades de l’IDESCAT no distingeix accents. Malgrat que hi ha molts més Alejandro que no Alexandre, amb el diminutiu no queda tan clar. L’única cosa segura és que el fet que el segon nom més posat sigui un hipocorístic no és casual. Des que es permet fer servir aquestes formes reduïdes com a nom oficial, molts hipocorístics han passat per davant de les formes completes del nom. Així el 2007 van haver 1.003 Àlex o Álex contra 489 Alejandro i 30 Alexandre, 80 Quim contra 27 Joaquim, 624 Jan contra 464 Joan, 519 Biel contra 147 Gabriel.
Pol i Pau són el tercer i el quart nom en la classificació amb 922 i 911 nadons respectivament. Si tenim en compte que Pol és una variant de Pau, en total en tenim 1.833 i si hi afegim els Pablo (en castellà) que van ser 298, fan 2.131. Un de cada vint nadons catalans és diu Pau, Pol o Pablo. Aquest nom ve de Paulus, que era el malnom de Saül de Tars i que significa petit, menut, xicotet. Aquest significat contrasta amb el de Marc (martell, o relatiu al déu de la guerra) i amb el d’Alexandre (contra l’home: enemic). I més si tenim en compte que és homònim de pau (del llatí pax, pacis).
La cinquena posició l’ocupa David. 804 criatures van rebre aquest nom el 2.007. És un nom hebreu que significa estimat. I és el primer de llista que s’escriu igual no només en català i en castellà, sinó en la majoria d’idiomes occidentals.
El següent és germànic i ben nostrat: Arnau. 792 nens. D’arin-ald (àliga governant). Semblava un nom ancorat en l’edat mitjana, però ha esdevingut un patronímic del segle XXI Un de cada 55 catalanets no està gens malament.
Tornem a les versions: Eric ocupa la setena plaça (778) només perquè hi ha gent que s’estima més escriure’l amb k: Erik (228). Si ho sumem fan 1.006 Eric/Erik, més que David. I això perquè no comptem els més clàssics: 108 nadons es van dir Enric. També és germànic. Heim-ric volia dir “casa poderosa”
La vuitena és per Daniel, de Dan (justicia) i ël (referència a Déu). Un altre nom invariable entre català, castellà i moltes altres llengües. N’hi va haver 698 el 2.007.
A continuació ve un altre hipocorístic: Jan. 623 catalans van ser inscrits amb aquest nom el 2.007. Çò és un de cada 70. Però si li sumem totes les formes del nom, la cosa canvia: El nom complet català, Joan el van rebre 464 nadons; la versió russa Ivan, 384; la versió escocesa Ian, 211; la castellana Juan, 139 i la basca Jon, 31.
En total 1.852 nens que podran celebrar la seva onomàstica la nit més curta (gairebé) de l’any. De l’hebreu Jo-hannes (Déu és propici).
El desè, Martí, té a veure amb el primer, ja que vol dir “relatiu al martell” o “relatiu a Mart”. També és el nom del darrer comte de Barcelona (i rei d’Aragó) de dinastia catalana. El van rebre 586 nadons, durant el 2.007.
L’onzè nom (hamaikagarren izena) de la llista és euskaldun: Iker. En basc es considera el masculí de Ikerne (Visitació). El van rebre 584 nadons catalans.
Els següents són Joel (hebreu; Yo’el: Yahvé és Déu), Oriol (de Sant Josep Oriol (llatí, Aureolus: Dauradet) i Biel (hipocorístic de Gabriel, bé, de fet, hipocorístic de “Grabiel”)
El primer nom decididament castellà de la llista és Hugo (amb 511 nadons), xifra clarament superior a les versions catalanes del nom com Hug (8), Ug (0) o Huc (0),
El primer nom àrab de la llista és Mohamed. N’hi van haver 324 el 2.007.
Tot això està molt bé, però que se n’ha fet dels Jordi, Antoni, Josep, Francesc, Pere, Lluís, Manel, Miquel, Jaume, Carles...?
Doncs Jordi sobreviu força dignament, amb 464 representants, Miquel i Manel aguanten amb 144 i 104 respectivament. 123 nens es diuen Josep. 106 es diuen Jaume. Entre 80 Francesc i 21 Cesc en sumen 101. La resta no arriben al centenar. Només vint-i-set nens es diuen Antoni. Caldria sumar-li potser els 62 Toni, els 138 Antonio i uns quants compostos.
De Carles n’hi va haver 70; de Lluís, 77; de Pere, 79. De Josep Maria n’hi va haver 13 comptats.
Conclusió: Si voleu que el vostre fill tingui un nom singular, poseu-li el nom de l’avi. Segur que serà el més exòtic de la classe.
*Catalunya sota administració espanyola. No tinc dades de la Catalunya Nord.
Per cert, entre tots aquests noms i ni un sol Cogesme, casum dena!
Per exemple, si no voleu que el nen tingui vuit o nou companys a classe que es diguin igual, no li poseu MARC. Un de cada trenta nens que neixen a Catalunya* es diuen Marc. Les possibilitats que d’aquí a cinquanta anys tinguem un Marc com a president de la Generalitat (si és que encara tenim Generalitat) són altíssimes.
És millor que li poseu Felip o Pasqual. En tot el 2007 (són les dades més recents a l’Institut d’Estadística de Catalunya) només un nen d’entre 43.000 es va dir Felip (de segon nom! De fet es va dir Pau Felip). Això és un nom original (la guerra de Successió va fer molt de mal) si bé hi ha una lleugera possibilitat que coincideixi amb algun Felipe a la mateixa classe.
De Pasquals, cap ni un. Ho sentim, molt honorable, però no heu creat escola.
Després de Marc el nom més posat als nadons és Àlex o Álex, perquè la base de dades de l’IDESCAT no distingeix accents. Malgrat que hi ha molts més Alejandro que no Alexandre, amb el diminutiu no queda tan clar. L’única cosa segura és que el fet que el segon nom més posat sigui un hipocorístic no és casual. Des que es permet fer servir aquestes formes reduïdes com a nom oficial, molts hipocorístics han passat per davant de les formes completes del nom. Així el 2007 van haver 1.003 Àlex o Álex contra 489 Alejandro i 30 Alexandre, 80 Quim contra 27 Joaquim, 624 Jan contra 464 Joan, 519 Biel contra 147 Gabriel.
Pol i Pau són el tercer i el quart nom en la classificació amb 922 i 911 nadons respectivament. Si tenim en compte que Pol és una variant de Pau, en total en tenim 1.833 i si hi afegim els Pablo (en castellà) que van ser 298, fan 2.131. Un de cada vint nadons catalans és diu Pau, Pol o Pablo. Aquest nom ve de Paulus, que era el malnom de Saül de Tars i que significa petit, menut, xicotet. Aquest significat contrasta amb el de Marc (martell, o relatiu al déu de la guerra) i amb el d’Alexandre (contra l’home: enemic). I més si tenim en compte que és homònim de pau (del llatí pax, pacis).
La cinquena posició l’ocupa David. 804 criatures van rebre aquest nom el 2.007. És un nom hebreu que significa estimat. I és el primer de llista que s’escriu igual no només en català i en castellà, sinó en la majoria d’idiomes occidentals.
El següent és germànic i ben nostrat: Arnau. 792 nens. D’arin-ald (àliga governant). Semblava un nom ancorat en l’edat mitjana, però ha esdevingut un patronímic del segle XXI Un de cada 55 catalanets no està gens malament.
Tornem a les versions: Eric ocupa la setena plaça (778) només perquè hi ha gent que s’estima més escriure’l amb k: Erik (228). Si ho sumem fan 1.006 Eric/Erik, més que David. I això perquè no comptem els més clàssics: 108 nadons es van dir Enric. També és germànic. Heim-ric volia dir “casa poderosa”
La vuitena és per Daniel, de Dan (justicia) i ël (referència a Déu). Un altre nom invariable entre català, castellà i moltes altres llengües. N’hi va haver 698 el 2.007.
A continuació ve un altre hipocorístic: Jan. 623 catalans van ser inscrits amb aquest nom el 2.007. Çò és un de cada 70. Però si li sumem totes les formes del nom, la cosa canvia: El nom complet català, Joan el van rebre 464 nadons; la versió russa Ivan, 384; la versió escocesa Ian, 211; la castellana Juan, 139 i la basca Jon, 31.
En total 1.852 nens que podran celebrar la seva onomàstica la nit més curta (gairebé) de l’any. De l’hebreu Jo-hannes (Déu és propici).
El desè, Martí, té a veure amb el primer, ja que vol dir “relatiu al martell” o “relatiu a Mart”. També és el nom del darrer comte de Barcelona (i rei d’Aragó) de dinastia catalana. El van rebre 586 nadons, durant el 2.007.
L’onzè nom (hamaikagarren izena) de la llista és euskaldun: Iker. En basc es considera el masculí de Ikerne (Visitació). El van rebre 584 nadons catalans.
Els següents són Joel (hebreu; Yo’el: Yahvé és Déu), Oriol (de Sant Josep Oriol (llatí, Aureolus: Dauradet) i Biel (hipocorístic de Gabriel, bé, de fet, hipocorístic de “Grabiel”)
El primer nom decididament castellà de la llista és Hugo (amb 511 nadons), xifra clarament superior a les versions catalanes del nom com Hug (8), Ug (0) o Huc (0),
El primer nom àrab de la llista és Mohamed. N’hi van haver 324 el 2.007.
Tot això està molt bé, però que se n’ha fet dels Jordi, Antoni, Josep, Francesc, Pere, Lluís, Manel, Miquel, Jaume, Carles...?
Doncs Jordi sobreviu força dignament, amb 464 representants, Miquel i Manel aguanten amb 144 i 104 respectivament. 123 nens es diuen Josep. 106 es diuen Jaume. Entre 80 Francesc i 21 Cesc en sumen 101. La resta no arriben al centenar. Només vint-i-set nens es diuen Antoni. Caldria sumar-li potser els 62 Toni, els 138 Antonio i uns quants compostos.
De Carles n’hi va haver 70; de Lluís, 77; de Pere, 79. De Josep Maria n’hi va haver 13 comptats.
Conclusió: Si voleu que el vostre fill tingui un nom singular, poseu-li el nom de l’avi. Segur que serà el més exòtic de la classe.
*Catalunya sota administració espanyola. No tinc dades de la Catalunya Nord.
Per cert, entre tots aquests noms i ni un sol Cogesme, casum dena!
