Caçades a cals Addams

Ostres, l'altre dia van passar per televisió la pel·lícula de la família Addams. Els diàlegs són del bo i milloret de l'humor negre. N'hi ha de molt ràpids i amb dobles lectures:

- Kind to animals, so good with children...

- They never proved anything!

- Love, hate; hate, love. Like for Mama. No?

- I didn't hate my mother. It was an accident.

Però el meu diàleg favorit és entre una minyona-escolta i la Dimecres davant la parada de llimonada dels petits Addams:

Girl Scout: - Is this made from real lemons?

Wednesday Addams: - Yes.

Girl Scout: - I only like all-natural fruits and beverages, organically grown with no preservatives. Are you sure they're real lemons?

Wednesday Addams: - Yes.

Girl Scout: - Well, I'll tell you what. I'll buy a cup if you buy a box of my delicious Girl Scout cookies. Deal?

Wednesday Addams: - Are they made from real Girl Scouts?

Breón de bien.

Dimarts va tocar sopar d’empresa. De primer entremessos, de segon un plat de carn o peix a triar d’entre cinc, per postres una racció de pastís de xocolata, una ampolla de cava -un magnum de sumarroca a repartir entre vint-i-cinc- i cafès – jo vaig demanar un poliol-menta només per tocar els pebrots-. En el vi negre no m’hi vaig fixar gaire, però el blanc era un muscat del Penedès –ves qui m’ho havia de dir que al Penedès feien muscat!- que potser no era gaire adient per acompanyar l’orada ni el salmó, però que estava força bo com a aperitiu. Un Sumarroca, per si us agrada el muscat i no en trobeu del de Ribesaltes per estes contrades.

Però la gràcia del sopar era a la carta: el tercer plat a escollir – de fet el que jo vaig triar – era "breó de bé". Un company de taula em va demanar si sabia què era allò i li vaig respondre que no en tenia ni fava, però que un braó de be era una part molt saborosa de la pota del xai i potser allò del breó de bé era un error d’impremta, d’ortogràfia o directament del sistema educatiu. Tot i la mala traça a l’hora d’escriure, el braó de corder va resultar millor elecció que no pas els canelons cruixents de porc senglar.

Ja que hi som, vull fer constar que la gastroenteritis que arrossego avui – o que avui em fa arrossegar-me – és d’origen víric i no té res a veure amb el deliciós sopar de Nadal de l’empresa.

Ai que te l’he vist!

A tots els friquis caçadors de cagades, us faig saber que en el tercer (crec) capítol de la segona temporada de Kyle XY hi ha un primer plànol del melic o llombrígol del protagonista. És més o menys com si Quico el Celio es poses a llegir la lletra de la cançò en mig d’un concert. Personatge a fer punyetes! Doncs això.

(És just després de l’escena de l’incendi de la cabana, quan ha arribat a casa i sosté un espelma davant el mirall).

Tot fent-ne mà.

Cogesme, com tot heroi que es vulgui fer valer, té una identitat secreta més aviat anodina, amb la que es guanya les garrofes. L’identitat secreta de Cogesme treballa en una oficina, digues-li despatx, digues-li can Pixa... i l’altre dia li van encomanar la genys menyspreable tasca d’imprimir una carta de lliurament que havia d’acompanyar una documentació adreçada a un organisme públic depenent de la Generalitat (respireu...).

El senyor I.S. (identitat secreta) va llegir-se la carta (no calia, però hom és com és) i hi va trobar el seguent text: "... us fem mà de la documentació...". I el senyor Cogesme que habita al seu interior va intentar deduir tant si com no, que havíen volgut expressar els seus caps (sí, és policèfal) amb aquelles paraules.

Atès que la construcció "fer mà d’una cosa" és (era) inaudita en el nostre sofert idioma, us proposo diferents hipòtesis per a la seva interpretació:

a) "Us fem a mans la documentació" és a dir, us la lliurem personalment, en mà. En ser una carta de lliurament sembla plausible, tot i que la construcció és força diferent.

b) "Us fem a mà la documentació" és a dir, amb un boli bic i una llibreta, deixant de banda altres mitjans més avançats com ara els informàtics. De fet, els càlculs mig esborrats encara s’aprecien en els marges del paper.

c) "Us fem demà la documentació" és a dir, no ve d’un dia, oi? Més val que estigui ben feta, que no fer-la corrent i malament.

d) "Us fem una mà de documentació" és a dir, ja podeu estar contents, que pel preu que pagueu un altre us faria quatre fulls i au.

e) "A fer la mà la documentació" és a dir, a prendre pel sac, a fer punyetes. Que te la faci ta tia la güenya.

f) "Us fem la mà amb la documentació" és a dir, ja us ho trobareu, perquè tots els documents estan pensats perquè no us aclariu. Més valdria que no us l’haguessim fet, perquè us farà bé la punyeta.

g) "Ens fem la mà amb la documentació" és a dir, aaaahhh, mmmmm, sííííí, ooooh!!!!!

Hi admetem votacions.

Arruixa que plou!

Divendres a Manresa, Concert del Botifarra. Aquest em faltava a llista de valencians il·lustres que he anat a escoltar per eixos escenaris de Déu. Ara sí, ja m’he amarat de jotes i malaguenyes, d’albaes i cants de batre. Un dia d’aquests ja us parlaré de Miquel Gil, i d’Efrén López i de Mara Aranda, i de Joansa Maravilla i de Vicent Torrent i Manolo Miralles i de Josep Aparicio....

I de la romàntica del Saladar i de Toni Torregrossa i més i més....