Sant Rorro.

Aquí uns deixo un trosset mal enregistrat del romanç de Sant Rorro, patró dels torrats, interpretat a la veu i la guitarra pel mestre Miquel Gil, durant un vermut-xerrada al FIMPT de Vilanova i la Geltrú.

Us he copiat la lletra sencera, que és molt bona. Per si de cas, us aclariré que les "tendes" es com anomenaven els valencians les tabernes on es venia vi, vinagre, aiguardent, que el "truc" és un joc de cartes semblant al mus i que una mitja (una mitgeta diu la cançó) és una mesura de vi.

ROMANÇ DE SANT RORRO

Déu em done inspiració
Per a poder explicar
La vida d’un sant varó
Que es digna de mencionar

que vinga el deu Baco
que ens porte un porró...
i que ens allumene
en esta ocasió.

Es Sant Rorro el més lluit
i el Sant més miraculós
que per a pagar mitgeta
mai no ha sigut pereós.

Quan era xiquet
i a penes parlava,
anava a les tendes
i s'emborratxava.

Quan ja se feu mes fadrí
li augmentà la devoció
no podia passar dia
sense pendré canyamó.

Per allà on anava
prenia amistat
amb les taverneres
que el donen fiat.

Sabia totes les tendes,
quin vi era el més eixut,
a on el venien barato
i a on el donaven més pur.

I allí se gastava,
si portava, un duro
se n’anava a casa
amb un pet com un xurro.

Quan tenia més edat
ja tenia millor cor
es feu molt aficionat
a donar el truc i flor.

Si dien “envide”,
tirava la “falta”,
Sant Rorro mig cànter
de vi se colava.

Si alguns per casualitat
teniu la dona partera
en compte de xocolate
doneu-li la bota plena.

Que és la millor medecina
per a la partera hui,
en comptes de la gallina,
doneu-li un cuiro de vi.

Senyores, que el caldo
dona inflamació
doneu-li ginebra
i vi del millor.

Sant Rorro prengué amistat
amb una "agüela" beata
quan anaven a resar
omplien la carabassa.

I quan arribaven
a l'amén i glòria
els dos empinaven
la carabassola.

Per a final del rosari
es menjaven un mosset
entraven en la bodega
i omplien el tonellet

Li vindria a cabre
decàlitro i mig,
i tot se'l colaven
abans de les sis.

La beata ja parlava
en italià i en francès
i Sant Rorro se n'anava
caiguent-se per els carrers.

Cantant seguidilles
aquell malfaener
anava borratxo
com un dolçainer.

Quan es va morir Sant Rorro
molts amics l'acompanyaren
Com tots volien portar-lo,
a l'últim se'l sortejaren.

I a més s'emportaren
deu cuiros de vi
per anar tastant-los
durant el camí.

Adios Sant Rorro bendito
que mai has quedat a deure
dona salut als borratxos
i moltes ganes de beure.

I el vostre perdó
en la glòria eterna
al cel ens aguarde
amb la bota plena.