El camí bo per entrar a Barcelona pel nus de la Tinitat és el de la dreta.
I que vaig recuperar gràcies a la iniciativa del guarda de seguretat nocturn de l'estació de Sant Andreu Comtal, que en veure les gestions de la responsable de taquilla per contactar amb l'estació de final de recorregut, va decidir trucar a la central de seguretat per informar els altres guardes de l'equipatge extraviat.
I que va tornar a ser meva gràcies a l'eficiència i zel en el compliment de la seva tasca del guarda de seguretat nocturn de l'estació de Granollers Centre, que va esperar el tren, va demanar al conductor que esperés, va pujar al vagó del darrere, va baixar la maleta de la lleixa, la va amanyagar dolçament entre els seus braços, va trucar al guarda de Sant Andreu Comtal, li va donar l'avís i va tenir cura de la meva maleta fins que vaig ser allà, que va comprovar curosament la meva identitat i el meu coneixement de la maleta en qüestió, que va aixecar acta de la incidència sense perdre-hi ni una coma i que, finalment, em va deixar abraçar-la, acariciar-la, petonejar-la i dur-la fins al cotxe que ens esperava sota un fanal de la capital vallesana.
I tot això fou assolit malgrat la ineptitud del servei de senyalitzacions de carreteres, que va oblidar que més enllà de Barcelona, camí de la Cerdanya, hi ha una vila coneguda amb el nom de Granollers i, sobretot, gràcies a la ment lúcida que va decidir que, de tornada cap a la metròpolis, n'hi ha prou a senyalitzar dos camins a Barcelona, tots dos per peatge, i un a Terrassa i Manresa, que l'intel·ligentíssim conductor ja serà capaç de deduir per si sol que des del Vallès Oriental bé hi ha d'haver una altra ruta que no entri a Barcelona ni per l'aeroport ni per Vallvidrera; que a aquesta ruta s'hi ha d'arribar per la mateixa carretera per on ja hi circula - no cal que faci un "trompo" enmig de l'autopista per rectificar - i que, evidentment, ha de seguir el camí de Barcelona que també du a Terrassa i Manresa encara que, durant quilometres, els cartells insisteixin una i altra vegada que per allà només s'hi pot arribar a Barcelona travessant els túnels i pagant-ne el corresponent peatge (la qual cosa, gens-evidentment, és mentida).
Així doncs gràcies a tots i no oblideu grapar-vos les nanses de la maleta a la mà quan torneu d'un viatge llarg i tingueu el cap una mica espès.
