dijous, 21 de desembre del 2006

Sorprenent


Als grans magatzems AKI de Vilanova, tenen una secció de làmpades on hi podem trobar tota mena de lluminàries: llums de sostre, llums de paret, llums de taula, fanals, faroles, focus...; però ni una sola làmpada! Les làmpades són totes – les d’incandescència, les de fluorescència, les halògenes, les de vapor de mercuri – a la secció de bombetes, incloses les que no són bombetes.

Al súper on vaig a comprar, hui tenien a la secció de congelats un cartell enorme on indicava el preu de les “Cigales del Nort”. He descartat que en Nort fos algun actor pornogràfic, perquè per molt ben dotat que hom estiga, és poc probable que en tinga més d’una, de cigala. Per tant, he suposat que s’havien apuntat a la moda de menjar insectes i m’he apropat per examinar-ho millor. Oh, desencís! Es tractava d’un error de traducció. En realitat no eren ni cigales ni del Nort, eren escamarlans i del nord. Però l’ensurt no me l’ha llevat ningú.

Lo pensament del vint-i-u de desembre del sis

Si l’onze de setembre pengessin tantes senyeres dels balcons com pare-noels hi pengen aquests dies, la gent es pensaria que som una nació

(i no pas una colla d’horteres).

dissabte, 2 de desembre del 2006

Celebració

Set de cada banda, les dones de públic, tots amb panxa i esbufegant. Llevat de l'Arruda. L'Arruda en una gran forma. Prim, àgil, bona cabellera. Cinquanta anys, però molt ben conservat. I destacant en el terreny de joc.

Fou després que l'Arruda es fes una autopassada, corregués endavant com un marrec, xutés amb perfecció i fes el gol, per a deliri de les senyores, que tot l'equip anà a abraçar-lo. Quin gol! L'Arruda era l'hòstia. S'hi van acaramullar al damunt.

Estrenyeren l'Arruda, petonejaren l'Arruda. L'Arruda després diria que algú li va intentar mossegar l'orella. Quan l'Arruda va voler aixecar-se per reprendre el joc, no el van deixar. El tombaren de nou. Quan semblava que s'estava aconseguint deslliurar dels companys, arribà l'equip contrari i també es va sumar a la pinya per felicitar l'Arruda.

L'Arruda va acabar havent de sortir del camp, tremolós, emparat per les dones indignades, mentre el joc es reprenia, ara només amb els en baixa forma. A l'hora de la costellada, l'Arruda encara no s'havia recuperat del tot de la celebració. Que n'aprengui!



Traduït del conte original "Celebração", del llibre Orgias, de Luis Fernando Verissimo. Editora Objetiva