Celebració

Set de cada banda, les dones de públic, tots amb panxa i esbufegant. Llevat de l'Arruda. L'Arruda en una gran forma. Prim, àgil, bona cabellera. Cinquanta anys, però molt ben conservat. I destacant en el terreny de joc.

Fou després que l'Arruda es fes una autopassada, corregués endavant com un marrec, xutés amb perfecció i fes el gol, per a deliri de les senyores, que tot l'equip anà a abraçar-lo. Quin gol! L'Arruda era l'hòstia. S'hi van acaramullar al damunt.

Estrenyeren l'Arruda, petonejaren l'Arruda. L'Arruda després diria que algú li va intentar mossegar l'orella. Quan l'Arruda va voler aixecar-se per reprendre el joc, no el van deixar. El tombaren de nou. Quan semblava que s'estava aconseguint deslliurar dels companys, arribà l'equip contrari i també es va sumar a la pinya per felicitar l'Arruda.

L'Arruda va acabar havent de sortir del camp, tremolós, emparat per les dones indignades, mentre el joc es reprenia, ara només amb els en baixa forma. A l'hora de la costellada, l'Arruda encara no s'havia recuperat del tot de la celebració. Que n'aprengui!

Traduït del conte original "Celebração", del llibre Orgias, de Luis Fernando Verissimo. Editora Objetiva