Cair no poço não posso

Per mor de les meues tendències didàctiques, sobretot en allò referent a la lingüística, m'he trobat més d'un cop amb la necessitat d'explicar el nostre sistema vocàlic a algun foraster.

Així que m'he empescat alguns exemples il·lustratius.

Els primers són d'obertes i tancades:

1) "La dona em dóna molta ametla mòlta". (la dÒna em dÓna mÓlta ametla mÒlta) (o ametlla, si us agrada més).

2) "Sec amb el cec i bec amb el bec". (sÈc amb el cÉc i bÈc amb el bÉc) Tot i que aquesta no funciona ni de lluny a tot arreu, perquè el timbre de la "e" en paraules com "beure" varia molt d'unes contrades a unes altres.
A més que la frase és un impossible perquè... que heu vist mai un ocell assegut?

La segûent és per explicar les vuit vocals tòniques del català oriental. Malgrat que la neutre tònica s'ha perdut a tot arreu tret de les Balears i Pitiüses, el català oriental tenia originalment vuit vocals tòniques, que apareixen a la frase:

3) "Deu ser Déu, que diu que duu deu daus d'ou a La Dou" (dËu ser dÉu que dIu que dU dÈu dAus d'Òu a la dÓu"

La Dou és el nom d'unes fonts a Bastareny (veieu-ne la foto). De fet, "dou" és la forma antiga de "deu" en el sentit de font, lloc d'on raja aigua. Això que sembla tant estrany és un fenomen molt característic del català (DUCIS* > DOTZ > DOU > DEU; CRUCIS > CROTZ > CROU > CREU; VOCIS > VOTZ > VOU > VEU) que requeriria un desenvolupament més detallat, però que me l'estalviaré, perquè vull que em seguiu llegint.

*També hi ha la teoria que no prové pas de DUX, DUCIS, sinó de un suposat "DOUKIS" prerromà, però indoeuropeu, que hi estaria emparentat.

A10 (abreviatura que només rutlla a Felanitx* - i a Maria de la Salut -, segons Alcover & Moll).

*A Felanitx tenen el seu propi sistema vocàlic independent, per si no ho sabíeu.

siau...