UIA, UIA, AUA, AIA, AIA, AA, AIA, AUIA, AA, AA, AUA, AA, AIA, AIAA, AA.
No són crits d’èxtasi. Ni fruit de cap electrocució. Són les vocals dels 15 noms femenins més posats a Catalunya durant el 2007. Ni un sol nom sense A. Cap O fins al número 16 (NOA). Cap E fins al número 17 (Irene). I es que els pares miren molt més l’eufonia que no pas el significat a l’hora de posar nom a les seves nenes, com veurem tot seguit.
Júlia (o Julia), és el nom que van rebre 977 nenes el 2.007. A aquestes, cal sumar-hi 14 Giulia, 17 Julieta, 5 Julie i 5 Juliette. (en total 1018) És el femení de Juli, evidentment. També hi van haver 12 Juliana.
Lucía, n’hi va haver una menys: 976. Ço és una de cada 41. És el femení de Lucio (Lluç), deriva del llatí lux, lucis (llum) i a Catalunya triomfa en castellà. De Llúcia només n’hi va haver 3 (i de Lluç cap ni un perquè és un nom que fa peix de palangre). 9 Luciana , pero cap Lluciana.
Si Pol i Pau eren el tercer i quart nom més posats a nens, Paula és el tercer més posat a nenes. Recordem que volia dir petita, menuda. 949 Paules (1 de cada 42) van nàixer el 2007. Si hi sumem les 52 Paola i les 7 Paulina, passem de les mil. Curiosament, de Pola, no n’hi va haver cap.
Fins ara, hem vist, que els noms que més triomfen entre (els pares de) les nenes, són noms o en castellà o que gairebé no varien entre les dues llengües oficials (Paula gens i Julia/Júlia en l’accent i en la pronuncia). També són noms derivats del llatí, amb un equivalent masculí i, finalment, tenen una certa acceptació les versions italianes (Giulia, Paola, fins i tot Luciana, que tan pot ser castellà com italià).
Una raó que explica aquest triomf dels noms invariables o gairebé invariables (i fa més remarcable l’èxit de Lucía) és que els noms invariables es compten com un de sol, mentre que els que tenen una forma diferent en cada idioma és compten per separat. En els noms masculins això no passa tant perquè, amb excepcions, com David, els equivalents de noms catalans acabats en consonant o “e”, sovint són noms castellans acabats en “o”, a diferència dels noms femenins, que sovint acaben en a en tots dos idiomes i tenen la mateixa forma.
Tanmateix, el quart nom trenca completament amb aquesta tònica. Laia és un hipocorístic ben català. Fa referència a (l’altre) patrona de Barcelona, Sta Eulàlia. El 2007 s’hi van inscriure al registre 936 Laia i 19 Eulàlia (o Eulalia). Un cas més d’hipocorístic que desbanca el nom complet. Eulàlia en grec significa “que parla bé”.
En el cinquè lloc, un clàssic que deixa de ser guarnició per esdevenir primer plat: Maria (o María). Aquest cop no té equivalent masculí (almenys directe. Marià vol dir relatiu a Maria i el seu femení és Marianna). De Maria/María com a únic nom, en van néixer 930. També hi va haver 263 Mariona (hipocorístic català de Maria). Si les sumem fan 1.193!. Els noms compostos que contenen Maria també són nombrosos: 342.Crida l’atenció que malgrat l’auge dels hipocorístics, gairebé no hi ha Marisol (4), Marisa (1), Maribel (1)...
Míriam és la forma hebrea original de Maria. Va ser l’escollida per a 126 nenes. De Marian i Mariana, en trobem 14 i 22 respectivament. El significat de Míriam o Maria no és gaire clar, però ha estat el nom més utilitzat en la tradició cristiana durant 2.000 anys pel fet d’haver estat dut per la mare de Jesús de Natzaret.
Després de l’allau de Maries, un nom com els primers de la llista: Carla (igual en català, castellà i italià, femení de Carles). La diferència és que és germànic. Vé de Karl (viril). Això demostra que els pares es miren molt més la fonètica que no pas el significat. 887 van ser les Carla el 2007. També hi va haver 191 Carlota. És remarcable que un nom que fa referència a la masculinitat de qui el porta, el rebin 1.071 nenes i només 70 nens.
El setè nom del ranking és Martina (llatí, femení de Martí, igual en un molts idiomes...). Com Marc, fa referència al martell o al déu de la guerra, Mart. Els pares catalans són molt bel·ligerants (o els la bufa el sentit originari dels noms, més plausiblement). 767 Martina. (una de cada 52 nenes nascudes el 2007)
Clàudia (o Claudia) és la vuitena de la llista i el paradigma de tot allò que us estava explicant. És llatí, és femení de Claudi, només l’accent marca alguna diferència en català, castellà, italià i portuguès i vol dir coixa. Sí, sí, vol dir literalment coixa. En català políticament correcte: “persona amb una lleugera discapacitat motriu”. Val a dir que a Roma hi hagueren Claudis il·lustríssims. És clar, que a Roma la gent es deia Coix, Cigró (Ciceró), Avellana (Avel·lí)... 701 Clàudia/Claudia.*
674 nenes van rebre el nom Alba, que fa referència a la primera llum del dia, a l’aurora, i que deriva del llatí albus (alb, blanc). De fet, és una advocació mariana.
Sara és el desè nom en el ranking del 2.007 amb 599 representants a les quals hem de sumar 29 Sarah. Això és habitual amb molts noms femenins d’origen hebreu. Així tenim 288 Judith i 263 Judit (que hauria de ser el 12è nom de la llista, però apareix en 30èna posició per aquesta discrepància ortogràfica), 80 Ruth i 15 Rut, 50 Esther i 14 Ester... Sara o Sarah vé de l’hebreu Saray i vol dir princesa.
Les variants d’un mateix nom, com ja deia abans, són la causa que algun dels més posats no aparegui en les primeres posicions. Així, si sumem les Anna (473) i les Aina (503) amb les Ana (187) i amb les Hanna (17) i Hana (7), tenim un total de 1.183 (1 de cada 34 nenes!). Passa tres quarts del mateix si sumem les Jana (587), les Joana (138), les Ivana (13), les Janna (36), les Joanna (14), i les Juana (15). En total, 803.
Anna o Aina ve de l’hebreu Hanna (compassió) i era el nom de la mare de Maria i àvia de Jesús. Joana és el femení de Joan, és clar.
Altres noms freqüents són Laura (de llorer, com a símbol del triomf) amb 599 representants; Ariadna (nom grec que no és prou clar si vol dir molt santa o molt indòmita, tot i que tenint en compte la llegenda del minotaure, m’inclino per la segona) amb 501 (i 5 Ariane); Noa amb 451 (més 29 Noah) nom hebreu i bíblic que vol dir “moviment”, encara que molta gent l’interpreta com a femení de Noé (en anglès, Noah) ; Irene, 445 nenes portadores d’aquest nom grec que significa “pau”; Marta, 444 senyores, si atenem al seu significat en arameu; i Berta, 417 criatures amb aquest nom germànic que vol dir il·lustre, brillant, famosa, però que també pot ser hipocorístic de Roberta, Alberta...
Per tancar aquesta primera edició de l’article sobre noms de nena, només volia fer un comentari sobre el número 35 de la llista: Ona**. És un nom en augment i he dubtat sobre si l’havia de sumar o no a les Maries. Us ho explico: no hi he trobat referències, però sembla clar que hi conflueix el significat d’ona (del mar) amb un hipocorístic de Mariona. Si el comptava com a variant de Mariona, que al seu torn és variant de Maria, volia dir sumar-hi 239 Maries més. En total 1.432 Maries, Mariones, Ones i sumant-hi les Míriams 1.558. Ço vol dir que una de cada 25 nenes du el nom de la mare de Jesús com a nom únic i una de cada 21 (1.900) si hi sumem els compostos.
La segona part d’aquest article és dirà Què se n’ha fet? i hi explicaré que està passant amb els noms femenins més tradicionals.
*Pot semblar que m’enfoti una mica del nom Clàudia i no és així, el trobo un nom bonic. Però em sorprèn la manca d’interès per part de la gent en saber que vol dir el nom que duran els seus fills durant tota la vida. Això i que vaig tenir una xicota que no es deia ben bé Clàudia, però una mica sí i és clar...
**Ona, si em permeteu la conyeta, em sembla un nom que tan fa per una enginyera de telecomunicacions com per una de nàutica. A més és un diminutiu per se, així que es difícil dir-ho sense posar-hi una mica de tendresa (de “carinyo”, en català modern).