dijous, 26 de març del 2009

DICCIONARI ARQUITECTÒNIC CATANYOL-CATALÀ 2: BOMBAR, BOMBAMENT

CATANYOL: "BOMBEIG" CATALÀ: BOMBAMENT

a la foto, Barcelona bombejada per l'aviació italiana

Les paraules BOMBEIG i BOMBEJAR no són incorrectes en català. Sí és incorrecte, tanmateix, l'ús que se n'acostuma a fer.


BOMBEJAR té dos significats: El primer és BOMBARDEJAR i el segon, donar BOMBO a algun fet o a alguna persona. BOMBEIG és l'acció de BOMBEJAR i per tant pot ser sinònim de BOMBARDEIG, però mai de la vida de bombament.


BOMBAR té uns quants significats: donar forma bombada a alguna cosa; moure aigua o un altre fluïd d'una banda a una altra mitjançant una bomba... Així, una porta es pot bombar per efecte de la humitat i el cor pot bombar sang a tot l'organisme. L'acció de BOMBAR (o de BOMBAR-SE) s'anomena BOMBAMENT. Així doncs, existeixen equips de bombament, formats per una o més bombes, valvules, conductes i altres dispositius reguladors per bombar aigua d'un soterrani fins a una xarxa de clavegueram o fins a un pis més alt d'un edifici.


Com veieu els significats són ben diferents. No és el mateix dir: "Estic fart d'aquest polítics. Que els bombin a tots!" que dir: "Estic fart d'aquests polítics. Que els bombegin a tots!". La primera frase et fa maleducat mentre la segona et fa terrorista, directament.


Per tant, fora bo que els enginyers deixessin d'incloure estacions de bombeig i equips de bombeig en els edificis, abans no tinguem una desgràcia. (Déu mos en guard!)

dimarts, 17 de març del 2009

COIXA, MASCULINA I XICOTETA... (I)

UIA, UIA, AUA, AIA, AIA, AA, AIA, AUIA, AA, AA, AUA, AA, AIA, AIAA, AA.


No són crits d’èxtasi. Ni fruit de cap electrocució. Són les vocals dels 15 noms femenins més posats a Catalunya durant el 2007. Ni un sol nom sense A. Cap O fins al número 16 (NOA). Cap E fins al número 17 (Irene). I es que els pares miren molt més l’eufonia que no pas el significat a l’hora de posar nom a les seves nenes, com veurem tot seguit.

Júlia (o Julia), és el nom que van rebre 977 nenes el 2.007. A aquestes, cal sumar-hi 14 Giulia, 17 Julieta, 5 Julie i 5 Juliette. (en total 1018) És el femení de Juli, evidentment. També hi van haver 12 Juliana.

Lucía, n’hi va haver una menys: 976. Ço és una de cada 41. És el femení de Lucio (Lluç), deriva del llatí lux, lucis (llum) i a Catalunya triomfa en castellà. De Llúcia només n’hi va haver 3 (i de Lluç cap ni un perquè és un nom que fa peix de palangre). 9 Luciana , pero cap Lluciana.

Si Pol i Pau eren el tercer i quart nom més posats a nens, Paula és el tercer més posat a nenes. Recordem que volia dir petita, menuda. 949 Paules (1 de cada 42) van nàixer el 2007. Si hi sumem les 52 Paola i les 7 Paulina, passem de les mil. Curiosament, de Pola, no n’hi va haver cap.

Fins ara, hem vist, que els noms que més triomfen entre (els pares de) les nenes, són noms o en castellà o que gairebé no varien entre les dues llengües oficials (Paula gens i Julia/Júlia en l’accent i en la pronuncia). També són noms derivats del llatí, amb un equivalent masculí i, finalment, tenen una certa acceptació les versions italianes (Giulia, Paola, fins i tot Luciana, que tan pot ser castellà com italià).

Una raó que explica aquest triomf dels noms invariables o gairebé invariables (i fa més remarcable l’èxit de Lucía) és que els noms invariables es compten com un de sol, mentre que els que tenen una forma diferent en cada idioma és compten per separat. En els noms masculins això no passa tant perquè, amb excepcions, com David, els equivalents de noms catalans acabats en consonant o “e”, sovint són noms castellans acabats en “o”, a diferència dels noms femenins, que sovint acaben en a en tots dos idiomes i tenen la mateixa forma.

Tanmateix, el quart nom trenca completament amb aquesta tònica. Laia és un hipocorístic ben català. Fa referència a (l’altre) patrona de Barcelona, Sta Eulàlia. El 2007 s’hi van inscriure al registre 936 Laia i 19 Eulàlia (o Eulalia). Un cas més d’hipocorístic que desbanca el nom complet. Eulàlia en grec significa “que parla bé”.

En el cinquè lloc, un clàssic que deixa de ser guarnició per esdevenir primer plat: Maria (o María). Aquest cop no té equivalent masculí (almenys directe. Marià vol dir relatiu a Maria i el seu femení és Marianna). De Maria/María com a únic nom, en van néixer 930. També hi va haver 263 Mariona (hipocorístic català de Maria). Si les sumem fan 1.193!. Els noms compostos que contenen Maria també són nombrosos: 342.Crida l’atenció que malgrat l’auge dels hipocorístics, gairebé no hi ha Marisol (4), Marisa (1), Maribel (1)...

Míriam és la forma hebrea original de Maria. Va ser l’escollida per a 126 nenes. De Marian i Mariana, en trobem 14 i 22 respectivament. El significat de Míriam o Maria no és gaire clar, però ha estat el nom més utilitzat en la tradició cristiana durant 2.000 anys pel fet d’haver estat dut per la mare de Jesús de Natzaret.

Després de l’allau de Maries, un nom com els primers de la llista: Carla (igual en català, castellà i italià, femení de Carles). La diferència és que és germànic. Vé de Karl (viril). Això demostra que els pares es miren molt més la fonètica que no pas el significat. 887 van ser les Carla el 2007. També hi va haver 191 Carlota. És remarcable que un nom que fa referència a la masculinitat de qui el porta, el rebin 1.071 nenes i només 70 nens.

El setè nom del ranking és Martina (llatí, femení de Martí, igual en un molts idiomes...). Com Marc, fa referència al martell o al déu de la guerra, Mart. Els pares catalans són molt bel·ligerants (o els la bufa el sentit originari dels noms, més plausiblement). 767 Martina. (una de cada 52 nenes nascudes el 2007)

Clàudia (o Claudia) és la vuitena de la llista i el paradigma de tot allò que us estava explicant. És llatí, és femení de Claudi, només l’accent marca alguna diferència en català, castellà, italià i portuguès i vol dir coixa. Sí, sí, vol dir literalment coixa. En català políticament correcte: “persona amb una lleugera discapacitat motriu”. Val a dir que a Roma hi hagueren Claudis il·lustríssims. És clar, que a Roma la gent es deia Coix, Cigró (Ciceró), Avellana (Avel·lí)... 701 Clàudia/Claudia.*

674 nenes van rebre el nom Alba, que fa referència a la primera llum del dia, a l’aurora, i que deriva del llatí albus (alb, blanc). De fet, és una advocació mariana.

Sara és el desè nom en el ranking del 2.007 amb 599 representants a les quals hem de sumar 29 Sarah. Això és habitual amb molts noms femenins d’origen hebreu. Així tenim 288 Judith i 263 Judit (que hauria de ser el 12è nom de la llista, però apareix en 30èna posició per aquesta discrepància ortogràfica), 80 Ruth i 15 Rut, 50 Esther i 14 Ester... Sara o Sarah vé de l’hebreu Saray i vol dir princesa.

Les variants d’un mateix nom, com ja deia abans, són la causa que algun dels més posats no aparegui en les primeres posicions. Així, si sumem les Anna (473) i les Aina (503) amb les Ana (187) i amb les Hanna (17) i Hana (7), tenim un total de 1.183 (1 de cada 34 nenes!). Passa tres quarts del mateix si sumem les Jana (587), les Joana (138), les Ivana (13), les Janna (36), les Joanna (14), i les Juana (15). En total, 803.

Anna o Aina ve de l’hebreu Hanna (compassió) i era el nom de la mare de Maria i àvia de Jesús. Joana és el femení de Joan, és clar.

Altres noms freqüents són Laura (de llorer, com a símbol del triomf) amb 599 representants; Ariadna (nom grec que no és prou clar si vol dir molt santa o molt indòmita, tot i que tenint en compte la llegenda del minotaure, m’inclino per la segona) amb 501 (i 5 Ariane); Noa amb 451 (més 29 Noah) nom hebreu i bíblic que vol dir “moviment”, encara que molta gent l’interpreta com a femení de Noé (en anglès, Noah) ; Irene, 445 nenes portadores d’aquest nom grec que significa “pau”; Marta, 444 senyores, si atenem al seu significat en arameu; i Berta, 417 criatures amb aquest nom germànic que vol dir il·lustre, brillant, famosa, però que també pot ser hipocorístic de Roberta, Alberta...

Per tancar aquesta primera edició de l’article sobre noms de nena, només volia fer un comentari sobre el número 35 de la llista: Ona**. És un nom en augment i he dubtat sobre si l’havia de sumar o no a les Maries. Us ho explico: no hi he trobat referències, però sembla clar que hi conflueix el significat d’ona (del mar) amb un hipocorístic de Mariona. Si el comptava com a variant de Mariona, que al seu torn és variant de Maria, volia dir sumar-hi 239 Maries més. En total 1.432 Maries, Mariones, Ones i sumant-hi les Míriams 1.558. Ço vol dir que una de cada 25 nenes du el nom de la mare de Jesús com a nom únic i una de cada 21 (1.900) si hi sumem els compostos.

La segona part d’aquest article és dirà Què se n’ha fet? i hi explicaré que està passant amb els noms femenins més tradicionals.

*Pot semblar que m’enfoti una mica del nom Clàudia i no és així, el trobo un nom bonic. Però em sorprèn la manca d’interès per part de la gent en saber que vol dir el nom que duran els seus fills durant tota la vida. Això i que vaig tenir una xicota que no es deia ben bé Clàudia, però una mica sí i és clar...

**Ona, si em permeteu la conyeta, em sembla un nom que tan fa per una enginyera de telecomunicacions com per una de nàutica. A més és un diminutiu per se, així que es difícil dir-ho sense posar-hi una mica de tendresa (de “carinyo”, en català modern).

dimecres, 11 de març del 2009

DICCIONARI ARQUITECTÒNIC CATANYOL-CATALÀ 1: CAMBRA

CATANYOL: "CÀMARA" CATALÀ: CAMBRA


a la foto una orquestra de cambra



El llatí CAMERA va evolucionar en català: CAMERA>CAM’RA>CAMBRA*
Una cambra pot ser qualsevol espai tancat. Un dormitori és una CAMBRA. Una CAMBRA D’AIRE és un espai buit dins una paret o entre dos vidres d’una finestra que proporciona aïllament tèrmic. També s’anomena CAMBRA en molts indrets l’habitació entre el darrer sostre pla i la coberta inclinada. En aquest cas és sinònim de “golfes” o “falsa”.

Un espai completament tancat amb un petit forat per on entra la llum i forma una imatge invertida de l’exterior en la paret oposada és una CAMBRA OBSCURA (en llatí “CAMERA OBSCURA”). Les cambres fotogràfiques és basen en aquest principi. Com que el nom científic “CAMERA OBSCURA” s’utilitzà en principi per designar aquests artefactes, avui dia anomenem CÀMERA** les cambres fotogràfiques, de cinema, de video. Aquest llatinisme no es extensible fora del camp de l’enregistrament d’imatges. Si algú (com passava en un lamentable capítol de “Caçadors de Paraules”) us vol vendre un pis on totes les parets tenen “càmera”, és que l’immoble està vigilat per alguna xarxa d’espionatge o que us volen fer participar al “Gran Hermano”.

* Es tracta d’un procés habitual de caiguda de la vocal post-tònica i de l’aparició d’una consonant que fa de coixí entre la nasal i la r. En el cas de M’R és la B. En el cas de N’R, és una D (gener>gendre; dies veneris>divendres)

**Aquesta dualitat de mots amb significats específics (CAMBRA / CÀMERA), on l’un és un mot patrimonial que ha evolucionat del llatí a mida que es formava el català i l’altre és copiat directament de la forma llatina, és habitual en totes les llengües romàniques. En català, per exemple, el llatí PODIUM va esdevenir PUIG, però després es va rescatar la forma llatina PÒDIUM per a referir-se a una plataforma elevada on un orador puja a fer un discurs o un esportista a rebre una medalla. El mateix passa amb CADIRA / CÀTEDRA o amb COLGAR / COL·LOCAR.

dimarts, 3 de març del 2009

Generant confiança en els clients.


No cal dir res més....

De Marcs, Pols i Arnaus, n'hi ha a tots els caus.

Dades estadistiques extretes de l'Institut d'Estadística de Catalunya




Si heu de tenir un nen (per a nenes ja faré un altre article més endavant) i no sabeu quin nom posar-li, és convenient que sapigueu com està el pati:

Per exemple, si no voleu que el nen tingui vuit o nou companys a classe que es diguin igual, no li poseu MARC. Un de cada trenta nens que neixen a Catalunya* es diuen Marc. Les possibilitats que d’aquí a cinquanta anys tinguem un Marc com a president de la Generalitat (si és que encara tenim Generalitat) són altíssimes.
És millor que li poseu Felip o Pasqual. En tot el 2007 (són les dades més recents a l’Institut d’Estadística de Catalunya) només un nen d’entre 43.000 es va dir Felip (de segon nom! De fet es va dir Pau Felip). Això és un nom original (la guerra de Successió va fer molt de mal) si bé hi ha una lleugera possibilitat que coincideixi amb algun Felipe a la mateixa classe.
De Pasquals, cap ni un. Ho sentim, molt honorable, però no heu creat escola.

Després de Marc el nom més posat als nadons és Àlex o Álex, perquè la base de dades de l’IDESCAT no distingeix accents. Malgrat que hi ha molts més Alejandro que no Alexandre, amb el diminutiu no queda tan clar. L’única cosa segura és que el fet que el segon nom més posat sigui un hipocorístic no és casual. Des que es permet fer servir aquestes formes reduïdes com a nom oficial, molts hipocorístics han passat per davant de les formes completes del nom. Així el 2007 van haver 1.003 Àlex o Álex contra 489 Alejandro i 30 Alexandre, 80 Quim contra 27 Joaquim, 624 Jan contra 464 Joan, 519 Biel contra 147 Gabriel.

Pol i Pau són el tercer i el quart nom en la classificació amb 922 i 911 nadons respectivament. Si tenim en compte que Pol és una variant de Pau, en total en tenim 1.833 i si hi afegim els Pablo (en castellà) que van ser 298, fan 2.131. Un de cada vint nadons catalans és diu Pau, Pol o Pablo. Aquest nom ve de Paulus, que era el malnom de Saül de Tars i que significa petit, menut, xicotet. Aquest significat contrasta amb el de Marc (martell, o relatiu al déu de la guerra) i amb el d’Alexandre (contra l’home: enemic). I més si tenim en compte que és homònim de pau (del llatí pax, pacis).

La cinquena posició l’ocupa David. 804 criatures van rebre aquest nom el 2.007. És un nom hebreu que significa estimat. I és el primer de llista que s’escriu igual no només en català i en castellà, sinó en la majoria d’idiomes occidentals.

El següent és germànic i ben nostrat: Arnau. 792 nens. D’arin-ald (àliga governant). Semblava un nom ancorat en l’edat mitjana, però ha esdevingut un patronímic del segle XXI Un de cada 55 catalanets no està gens malament.

Tornem a les versions: Eric ocupa la setena plaça (778) només perquè hi ha gent que s’estima més escriure’l amb k: Erik (228). Si ho sumem fan 1.006 Eric/Erik, més que David. I això perquè no comptem els més clàssics: 108 nadons es van dir Enric. També és germànic. Heim-ric volia dir “casa poderosa”

La vuitena és per Daniel, de Dan (justicia) i ël (referència a Déu). Un altre nom invariable entre català, castellà i moltes altres llengües. N’hi va haver 698 el 2.007.

A continuació ve un altre hipocorístic: Jan. 623 catalans van ser inscrits amb aquest nom el 2.007. Çò és un de cada 70. Però si li sumem totes les formes del nom, la cosa canvia: El nom complet català, Joan el van rebre 464 nadons; la versió russa Ivan, 384; la versió escocesa Ian, 211; la castellana Juan, 139 i la basca Jon, 31.
En total 1.852 nens que podran celebrar la seva onomàstica la nit més curta (gairebé) de l’any. De l’hebreu Jo-hannes (Déu és propici).

El desè, Martí, té a veure amb el primer, ja que vol dir “relatiu al martell” o “relatiu a Mart”. També és el nom del darrer comte de Barcelona (i rei d’Aragó) de dinastia catalana. El van rebre 586 nadons, durant el 2.007.

L’onzè nom (hamaikagarren izena) de la llista és euskaldun: Iker. En basc es considera el masculí de Ikerne (Visitació). El van rebre 584 nadons catalans.

Els següents són Joel (hebreu; Yo’el: Yahvé és Déu), Oriol (de Sant Josep Oriol (llatí, Aureolus: Dauradet) i Biel (hipocorístic de Gabriel, bé, de fet, hipocorístic de “Grabiel”)

El primer nom decididament castellà de la llista és Hugo (amb 511 nadons), xifra clarament superior a les versions catalanes del nom com Hug (8), Ug (0) o Huc (0),

El primer nom àrab de la llista és Mohamed. N’hi van haver 324 el 2.007.

Tot això està molt bé, però que se n’ha fet dels Jordi, Antoni, Josep, Francesc, Pere, Lluís, Manel, Miquel, Jaume, Carles...?

Doncs Jordi sobreviu força dignament, amb 464 representants, Miquel i Manel aguanten amb 144 i 104 respectivament. 123 nens es diuen Josep. 106 es diuen Jaume. Entre 80 Francesc i 21 Cesc en sumen 101. La resta no arriben al centenar. Només vint-i-set nens es diuen Antoni. Caldria sumar-li potser els 62 Toni, els 138 Antonio i uns quants compostos.
De Carles n’hi va haver 70; de Lluís, 77; de Pere, 79. De Josep Maria n’hi va haver 13 comptats.

Conclusió: Si voleu que el vostre fill tingui un nom singular, poseu-li el nom de l’avi. Segur que serà el més exòtic de la classe.

*Catalunya sota administració espanyola. No tinc dades de la Catalunya Nord.

Per cert, entre tots aquests noms i ni un sol Cogesme, casum dena!