Feia mesos que volia penjar aquesta entrada en el bloc, però darrerament en Cogesme ha hagut de cedir espai a la seua personalitat secreta de senyor gris i enfeinat. Coses de la puta crisi, amb perdó.
Però hui Cogesme torna, - com Serrallonga -, per parlar-vos del més gran compositor de sintonies publicitàries que ha donat la comarca de la Plana Baixa.
El cas és que ahir vaig anar a prendre una cervesa - una Cap d'Ona especial aromatitzada amb vi de Banyuls - a una cerveseria del carrer Manigua de Barcelona i en eixir del metro em vaig trobar en el carrer Francesc Tàrrega, un carrer no gaire gran, amb una oficina de Caixa Catalunya i poca cosa més i un grapat de veïns que segurament no saben que la melodia del seu mòbil, o la sintonia d'aquell anunci de gelats que tant els agrada, la va compondre aquest músic de Vila-real, el nom del qual apareix a la placa de la cantonada.
Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea va nàixer el 1852 a Vila-real i va patir un accident quan, de menut, va caure - pareix que l'hi van ajudar - a la sèquia i de poc que no perd la vista. Els pares, amb por que no es quedés completament cec, li van cercar un mestre de guitarra, per tal que el xicotet aprengués a tocar un instrument i es pogués guanyar la vida si no recuperava la vista. Al cap de poc temps el seu talent era tan manifest, que l'enviaren a tocar a Barcelona i malgrat no ser un estudiant gaire disciplinat, després d'unes quantes anades i tornades, als vint-i-dos anys entrava al conservatori de Madrid.
Tot i que fou un intèrpret excepcional, se'l recorda sobretot per les seves composicions. Tots els grans interprets de guitarra clàssica, - Yepes, John Williams, David Rusell - tenen peces de Tàrrega en el seu repertori.
Però el que ha dut les seues melodies fins al gran públic ha estat la seua utilització en el camp de la publicitat. Cada cop que sona el Nokia de l'Allison DuBois a la sèrie Medium, se senten els compasos 14 i 15 (crec que són aquests) del Gran Vals del mestre Tàrrega.
Francesc Tàrrega va morir el quinze de desembre de 1909 sense saber que la seua música es faria servir per vendre telèfons, salsitxes o gelats. Hui dia, només els amants de la guitarra saben qui és Tàrrega però tothom, sense excepció ha sentit la seva obra.
Recuerdos de la Alhambra (o Étude de Mike Oldfield o la música de les salsitxes Oscar Mayer)
Lágrima (o la melòdia de l'anunci de Häagen Dazs)
Gran Vals (o el politó de Nokia)
Però hui Cogesme torna, - com Serrallonga -, per parlar-vos del més gran compositor de sintonies publicitàries que ha donat la comarca de la Plana Baixa.
El cas és que ahir vaig anar a prendre una cervesa - una Cap d'Ona especial aromatitzada amb vi de Banyuls - a una cerveseria del carrer Manigua de Barcelona i en eixir del metro em vaig trobar en el carrer Francesc Tàrrega, un carrer no gaire gran, amb una oficina de Caixa Catalunya i poca cosa més i un grapat de veïns que segurament no saben que la melodia del seu mòbil, o la sintonia d'aquell anunci de gelats que tant els agrada, la va compondre aquest músic de Vila-real, el nom del qual apareix a la placa de la cantonada.
Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea va nàixer el 1852 a Vila-real i va patir un accident quan, de menut, va caure - pareix que l'hi van ajudar - a la sèquia i de poc que no perd la vista. Els pares, amb por que no es quedés completament cec, li van cercar un mestre de guitarra, per tal que el xicotet aprengués a tocar un instrument i es pogués guanyar la vida si no recuperava la vista. Al cap de poc temps el seu talent era tan manifest, que l'enviaren a tocar a Barcelona i malgrat no ser un estudiant gaire disciplinat, després d'unes quantes anades i tornades, als vint-i-dos anys entrava al conservatori de Madrid.
Tot i que fou un intèrpret excepcional, se'l recorda sobretot per les seves composicions. Tots els grans interprets de guitarra clàssica, - Yepes, John Williams, David Rusell - tenen peces de Tàrrega en el seu repertori.
Però el que ha dut les seues melodies fins al gran públic ha estat la seua utilització en el camp de la publicitat. Cada cop que sona el Nokia de l'Allison DuBois a la sèrie Medium, se senten els compasos 14 i 15 (crec que són aquests) del Gran Vals del mestre Tàrrega.
Francesc Tàrrega va morir el quinze de desembre de 1909 sense saber que la seua música es faria servir per vendre telèfons, salsitxes o gelats. Hui dia, només els amants de la guitarra saben qui és Tàrrega però tothom, sense excepció ha sentit la seva obra.
Recuerdos de la Alhambra (o Étude de Mike Oldfield o la música de les salsitxes Oscar Mayer)
Lágrima (o la melòdia de l'anunci de Häagen Dazs)
Gran Vals (o el politó de Nokia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada