Låt den rätte komma in, Let the right one in, Deixa'm entrar. Subtítols en Català.

Torno a parlar-vos d'aquest film suec, només per dir-vos que he creat dos arxius de subtítols en català per als .avi corresponents.

Tot i que vaig veure la pel·lícula al cinema, dies més tard, vaig tenir l'oportunitat de revisar-la en format digital. La subtitolació en castellà no em va convèncer gens i en vaig cercar una en anglès, que em va semblar més coherent. Així doncs vaig decidir repassar-ne la traducció.

Quan em vaig adonar que per anar bé l'havia de refer de bell nou, vaig decidir aprofitar per fer-la en català, ja que no n'havia trobat cap versió en el nostre idioma. La tasca m'ha suposat quatre mesos, ja que només ho he anat fent a estonetes, algun vespre abans d'anar a dormir. Haig de reconèixer que vaig ser a punt de deixar-ho quan va aparèixer el DVD oficial amb la subtitolació catalana (se suposa que traduït directament del suec i per un professional), mentre que aquesta meva és traduïda de l'anglès i amb referències tant a allò que recordava d'haver-la vista al cinema, com a allò que havia llegit a la nove·la d'Ajvide - la qual vaig consultar més d'un cop - . Finalment, per vint minuts de subtítols que faltaven, vaig optar per no rendir-me i el resultat és aquest que teniu aquí.

Lógicament només se us sincronitzarà si teniu els .avi originals, dels quals en desconec l'orígen, però que passo a descriure-us al final de l'entrada. Pel que fa als subtítols els podeu descarregar de:

Deixa'm entrar 1

Deixa'm entrar 2

Estan fets amb dedicació i bona voluntat. Però si us estimeu més tenir una versió professional, recordeu que el DVD és a la venda i que la pel·lícula paga la pena.

Característiques dels dos arxius Xvid (primera i segona part) per als quals s'han creat aquests subtítols:

1r ARXIU MIDA: 699MB o 716.002KB o 733.188.096 bytes
Imatge: 640x272 píxels
AUDIO: 0:59:47 448kbps AC-3 ACM Codec
VIDEO: Velocitat 23 quadres/segon 199Kbps
XVID

2n ARXIU MIDA: 692MB o 706.092KB o 726.110.208 bytes
Imatge: 640x272 píxels
AUDIO: 0:54:48 448kbps AC-3 ACM Codec
VIDEO: Velocitat 23 quadres/segon 215Kbps
XVID

Francesc Tàrrega

Feia mesos que volia penjar aquesta entrada en el bloc, però darrerament en Cogesme ha hagut de cedir espai a la seua personalitat secreta de senyor gris i enfeinat. Coses de la puta crisi, amb perdó.
Però hui Cogesme torna, - com Serrallonga -, per parlar-vos del més gran compositor de sintonies publicitàries que ha donat la comarca de la Plana Baixa.
El cas és que ahir vaig anar a prendre una cervesa - una Cap d'Ona especial aromatitzada amb vi de Banyuls - a una cerveseria del carrer Manigua de Barcelona i en eixir del metro em vaig trobar en el carrer Francesc Tàrrega, un carrer no gaire gran, amb una oficina de Caixa Catalunya i poca cosa més i un grapat de veïns que segurament no saben que la melodia del seu mòbil, o la sintonia d'aquell anunci de gelats que tant els agrada, la va compondre aquest músic de Vila-real, el nom del qual apareix a la placa de la cantonada.

Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea va nàixer el 1852 a Vila-real i va patir un accident quan, de menut, va caure - pareix que l'hi van ajudar - a la sèquia i de poc que no perd la vista. Els pares, amb por que no es quedés completament cec, li van cercar un mestre de guitarra, per tal que el xicotet aprengués a tocar un instrument i es pogués guanyar la vida si no recuperava la vista. Al cap de poc temps el seu talent era tan manifest, que l'enviaren a tocar a Barcelona i malgrat no ser un estudiant gaire disciplinat, després d'unes quantes anades i tornades, als vint-i-dos anys entrava al conservatori de Madrid.
Tot i que fou un intèrpret excepcional, se'l recorda sobretot per les seves composicions. Tots els grans interprets de guitarra clàssica, - Yepes, John Williams, David Rusell - tenen peces de Tàrrega en el seu repertori.
Però el que ha dut les seues melodies fins al gran públic ha estat la seua utilització en el camp de la publicitat. Cada cop que sona el Nokia de l'Allison DuBois a la sèrie Medium, se senten els compasos 14 i 15 (crec que són aquests) del Gran Vals del mestre Tàrrega.

Francesc Tàrrega va morir el quinze de desembre de 1909 sense saber que la seua música es faria servir per vendre telèfons, salsitxes o gelats. Hui dia, només els amants de la guitarra saben qui és Tàrrega però tothom, sense excepció ha sentit la seva obra.



Recuerdos de la Alhambra (o Étude de Mike Oldfield o la música de les salsitxes Oscar Mayer)



Lágrima (o la melòdia de l'anunci de Häagen Dazs)



Gran Vals (o el politó de Nokia)