Eth 1997 un grop d'amics organizèrem ua rota de montanha peth sud dera Val d'Aran. Animat peth propaus, crompè un parelh de botes, aumplí un morralet damb vint quilòs de causes inutiles, me corbí eth cap damb ua casqueta que m'auien regalat en un restaurant chinés e me lancè ara aventura.

En aqueth temps toti èrem estudiants. Qu'auíem pòqui sòs e trobàuem es refugis massa cars entàs nòstes pòches. Ath delà, non sabíem liéger es mapes e anàuem tan cargadi que cada pujau mos semblaue ua montanha. Siguérem tota ua setmana en tot hèr e en tot rehèr camins, sense gésser dera val, en tot dromir en ua tenda de campanha, sense dochar-mos e en tot minjar choriço picant e hormatge pr'amor que non disposàuem de cap d'utís entà daurir es lhaunes ne de cap de huec entà codinar les sopes.

Totun, non siguec eth darrèr viatge. Dempús vengueren d'autes trauèsses peth parc d'Aigüestòrtes, es Carros de Huec, es Shivaus de Vent, era Rota des Càtars, eth Camin des Boni Òmes, un viatge pes tèrres nautes d'Escòcia.... E en totes aguestes trauèsses aumens i anèren o i participèren un parelh de membres d'aquera mitica -e patetica- prumèra expedicion.

Enguan sèt amics que partim entad Irlanda, tres de veterani d'aquera prumèra guèrra e es auti captadi entara causa en succesives expedicions mejançant enganhes, fausses esperances o anèths de poder. Me'n hè erós veir que non defalhim, que i anam mès vielhs, mès mès savis, damb mens de pes sus es espatles, mès damb mès ena centura, e damb es jolhs, cavilhes e anques mens agiles ena corsa, mès fòrça mès capables de predíder era tempèsta o eth grauadís.

*És possible que hi trobeu errades en el text. Hi he posat un diccionari, una gramàtica i molta bona voluntat, però, com haureu vist, no domino el gascó.