divendres, 13 d’octubre del 2006
El senyor Pompom
No fou fins pocs dies abans del casament, que la Marcinha li digué a l’Eliseu que dormia amb un osset de peluix. Que tenia l’ós des de menuda i que no podia anar-se’n al llit sense ell. A l’Eliseu li va fer gràcia. N’estava tan enamorat que qualsevol cosa que li digués la Marcinha – ni que fos “Em faig pipí al llit” o “Ronco tota la nit” – ell ho acceptaria i li faria gràcia. La Marcinha era ben bé una criatura, malgrat els seus vint-i-quatre anys. Havia estat allò, que l’havia atret d’ella. En el fons era un nena, ingènua, innocent. Com se deia l’osset? “Senyor Pompom”, respongué la Marcinha.
-Doncs serà per a mi un plaer dormir amb el senyor Pompom – digué l’Eliseu entendrit.
L’osset va anar amb ells de lluna de mel i va acabar essent un sorprenent accessori en els jocs amorosos. L’Eliseu no imaginava que es pogués excitar tant amb les frases que sentia dir al senyor Pompom, en veu de la Marcinha, cada cop que acabaven de fer l’amor, durant la lluna de mel. “Això ha estat molt bé. Al senyor Pompom li ha agradat molt. El senyor Pompom en vol més”. Després, a casa, era el senyor Pompom, manipulat per la Marcinha, qui despertava l’Eliseu quan la Marcinha en volia més. I el senyor Pompom despertava l’Eliseu uns quants cops per setmana. Després deia: “Al senyor Pompom li ha agradat. Al senyor Pompom li ha agradat molt. El senyor Pompom en vol més”.
L’Eliseu no és va poder contenir i un dia va explicar, en una reunió d’amics, com era la seva vida sexual, amb la participació del senyor Pompom. Era obvi que la seva doneta, la Marcinha, feia servir l’ós per ajudar-se a vèncer les seves inhibicions i la seva inexperiència
en el sexe. I el senyor Pompom s'havia revelat com un company sexual meravellós. Meravellós.
Tothom es mirà de cua d’ull. Tots coneixien bé la Marcinha. I quan l’Eliseu se’n va haver anat, un d’ells va dir:
- Tu espera que conegui la vessant crítica del senyor Pompom!
Traduït del conte original "Seu Pompom", del llibre Orgias, de Luis Fernando Verissimo. Editora Objetiva
dimarts, 10 d’octubre del 2006
Eixos portuguesos...
Llig astorat una enquesta publicada al setmanari portuguès Sol i al diari espanyol El País en la qual un 28% de portuguesos – que és diu aviat – declara que veuria amb bons ulls una possible integració a Espanya. Fins i tot hi hauria un 53% que diuen que els estaria bé tenir En Joan Carles I com a rei.
Si això indica una tendència i el tant per cent de panhispanistes continua en augment caldrà plantejar qualque solució. Una reunificació sempre és un procés complicat i o bé s’haurien de posar d’acord per crear un estat de nova planta sobre unes bases noves –i no crec que el centralisme castellà estigués disposat a acceptar un estat bilingüe o una doble capitalitat Madrid-Lisboa- o bé Portugal hauria de ser absorbit per Espanya i constituir-se en comunitat autònoma. En aquest darrer cas, els portuguesos ja es podrien anar oblidant de tenir seleccions esportives pròpies, llengua oficial a les institucions europees, gestió dels seus ports, aeroports, de la línia de ferrocarril entre Lisboa i Porto o de decidir quin cabal mínim d’aigua ha de dur el Douro a la seua desembocadura.
Si, malgrat tot, la integració fos l’opció triada, se m’acut una manera molt fàcil de simplificar-ne el procés. Es tractaria simplement de fer un canvi de denominacions. Portugal passaria a dir-se “Catalunha” i el portuguès s’anomenaria “catalão”. I viceversa, Catalunya passaria a anomenar-se “Portugal” i del català en diríem “portuguès”.
D’esta manera, l’abans Portugal i ara “Catalunha” passaria a regir-se per l’estatut de Miravet, què evidentment caldria traduir en “catalão” i a tenir un presidente da Geralidade. És possible que qualque cosa de l’Estatut no els acabes de fer el pes –potser no voldrien dividir el país en vegueries -. En aquest cas només els caldria esperar vint-i-cinc anys per fer una nova reforma estatutària, dur-la al congrés espanyol per que la retallessin convenientment i entomar les escomeses de la caverna mediàtica, què acusaria les autoritats de Lisboa de perseguir el castellà, estar aliats amb el terrorisme internacional i voler destruir Espanya.
Mentrestant, ací a “Portugal”, ens hauríem de regir per la constitució portuguesa. I convocar eleccions per escollir un president de la República i un parlament nou. Un cop el nou parlament constituït, revisaríem la constitució, decidiríem què cal canviar, posaríem a treballar tots els grups parlamentaris i faríem una reforma constitucional la mar de maca, per acord a la catalana – ampli, a última hora i amb truita a la francesa – que seria sotmès a referèndum i aprovat per unes tres quartes parts dels “portuguesos”. Sempre i quan no contradigués cap norma elemental del dret internacional o de la declaració dels drets humans –això només és prerrogativa dels ianquis -, rebríem felicitacions de tots els països veïns a través de llurs ambaixadors.
A més de definir el nostre model lingüístic, territorial, judicial, polític... jo fóra partidari de fer una consulta entre els aranesos, per veure si volen seguir formant part de “Portugal”, esdevenir una autonomia, un estat lliure associat, una república independent, integrar-se a França, ser l’estat número 53 dels USA o qualsevulla altra opció política. Una República Gascona dera Val d’Aran podria retornar la cultura occitana al seu lloc dins Europa - o convertir-se en un paradís fiscal i immobiliari, és clar -.
L’esforç fóra important. Caldria personal nou per a totes les ambaixades “portugueses” arreu del món, samarretes per a tots els jugadors de les seleccions “portugueses”, gestionar totes les infrastructures – ports, aeroports, ferrocarrils -, efectius policíacs en nombre suficient i amb prou preparació per fer-se càrrec de totes les àrees que afecten la seguretat - inclosos serveis d’intel·ligència, col·laboració internacional -... Potser, de l’exercit, en podríem prescindir – Costa Rica no en té i s’han estalviat un munt de cops d’Estat -.
Realment suposaria un sacrifici molt gran, però..
Què no faríem els “portuguesos” pels nostres amics lusos da “Catalunha”? Tot siga per fer gran Espanya!
Aquí teniu un article sobre la famosa enquesta. L’he obtingut de valencianisme.com, i és traducció de l’article publicat a El País
Un 28% dels portuguesos està disposat a unir-se a Espanya
A només dos dies de la visita a Espanya del president de la República portuguesa, Aníbal Cavaco Silva, que realitzarà el seu primer viatge d'Estat entre el dilluns i el dijous, el nou setmanari lisboeta Sol promet atiar un poc més una polèmica eterna a Portugal amb una enquesta que determina que un 28% dels portuguesos estaria disposat "a formar un sol país amb Espanya".
Encara que el 70% preferiria no fer-ho, i un 2% no sap no contesta, els motius d'aquest sobtat atac d'amor pel veí semblen clarament econòmics: un 97% respon que sí quan els pregunten si Portugal es desenvoluparia més si s'unira a Espanya. Els portuguesos, a més, confien que serien tractats amb equitat: en el remotíssim suposat que ambdós països es convertiren en de sol, el 68% creu que els portuguesos rebrien un tracte d'igualtat, mentre un 24% creu que serien discriminats.
L'enquesta de Sol, que dirigeix José Antonio Saraiva, ex responsable de l'històric Expresso, amb qui competeix pels lectors dels dissabtes, va més lluny en el seu intent de prémer les simpaties que desperta l’iberisme. L'enquesta pregunta quin hauria de ser la capital d'aqueix hipotètic Estat, i el 42% tria Madrid mentre el 41% opta per Lisboa.
Posats a triar l'organització política, el somni-malson de Felipe II (que en 1580 va unir als dos regnes sota una sola corona després de la mort sense descendència del rei portuguès Sebastià, el seu cosí) perd de llarg enfront del model republicà: un 24% es decanta per la Monarquia, un 64% per la República. Encara que els monàrquics són a més borbònics (un 53% acceptaria al rei Joan Carles, un 21% s'oposaria).
Enveja del progrés
L'estudi, realitzat per l'empresa Intercampus, es va fer sobre una mostra de 1.000 persones del territori nacional els passats dies 1 i 2 de setembre. Les dades resulten potser sorprenents per als quals recorden la vella frase portuguesa que diu: "D'Espanya, ni bons vents ni bons casaments". Portugal es va convertir en un regne autònom en 1143, tres segles abans que Espanya, però els continus conflictes amb Castella, la rivalitat entre els dos Imperis, les guerres recurrents i la decadència dels 60 anys viscuts sota els Governs dels Felips (II, III i IV) van alimentar el sentiment antiespanyol.
"Jo crec que una mica de recel segueix existint", diu el director de Sol, José Antonio Saraiva, que avui traurà al carrer un tiratge rècord de 210.000 exemplars amb l'enquesta com plat fort. "Però la posició romàntica ja no arriba: ara mana el progrés i sentim enveja de l'èxit econòmic espanyol. La velocitat espanyola contrasta amb la lentitud de la nostra recuperació econòmica, i la gent té ganes d'agafar el tren de Madrid".
Uns altres, com el poeta extremeny Ángel Campos, professor a Lisboa i gran amant de la cultura portuguesa, opinen que l'enquesta ha de ser falsa: "Potser aquest 28% espera el retorn de Dom Sebastião, però Espanya no és Dom Sebastião".
dilluns, 2 d’octubre del 2006
Proposta de reciclatge de mots aberrants.
Com ja sabeu, cada dia utilitzem un munt de mots incorrectes, reinterpretacions o adaptacions de mots forans, amb els quals sovint substituïm els termes propis de la nostra llengua. En aquest apartat mirarem de reaprofitar aquests engendres i donar-los un nou ús, tot relacionant-los amb nous conceptes. D’aquesta manera no malmetrem aquest esforç de creació lèxica, alhora que podrem retornar als seus termes genuïns el significat que aquests nous mots ara per ara envaeixen.
Observareu que en alguns casos l’ortografia difereix de l’habitual, però com, a hores d’ara, aquests mots no estan contemplats ni pel diccionari ni per la normativa i no disposen de cap ortografia fixada i beneïda, ens hem permès de escollir aquella que creiem que s’adiu més amb el concepte que a partir d’ara representaran.
Tots els mots de nova creació els trobareu marcats amb un asterisc (*). En alguns casos ha calgut crear nous mots per derivació, fet que ha acabat produint en qualque cas, famílies de mots.
*Bivenda: Operació fraudulenta consistent a vendre el mateix bé, moble o immoble, a dos compradors diferents sense que aquests ho sàpiguen. ex: El van processar per la *bivenda d’un habitatge.
En el cas que és tracti de tres compradors, hom parlarà de "trivenda”; en el cas de quatre, de “tetravenda”, i en el cas de cinc o més, el
terme adient serà “putada de collons”.
*Apodo: Sense peus. ex: Jo tenia un amic *apodo que per malnom li deien “lo cunta quinte”.
*Peató: Peat petit. (cerqueu “peat”)
*Peat: Participi del verb pear. (cerqueu “pear”)
*Pear: efectuar o causar peatge.
Per tant, *peató: senyor menut que passa en cotxe per Mollet, Vallvidrera o els túnels del Garraf. ex: Jo abans era un vianantó, però ara m’he comprat un Hyundai i ja sóc un *peató.
Variant dialectal: *Peiató < *Peiat < *Peiar < Peiatge
Observareu que en alguns casos l’ortografia difereix de l’habitual, però com, a hores d’ara, aquests mots no estan contemplats ni pel diccionari ni per la normativa i no disposen de cap ortografia fixada i beneïda, ens hem permès de escollir aquella que creiem que s’adiu més amb el concepte que a partir d’ara representaran.
Tots els mots de nova creació els trobareu marcats amb un asterisc (*). En alguns casos ha calgut crear nous mots per derivació, fet que ha acabat produint en qualque cas, famílies de mots.
*Bivenda: Operació fraudulenta consistent a vendre el mateix bé, moble o immoble, a dos compradors diferents sense que aquests ho sàpiguen. ex: El van processar per la *bivenda d’un habitatge.
En el cas que és tracti de tres compradors, hom parlarà de "trivenda”; en el cas de quatre, de “tetravenda”, i en el cas de cinc o més, el
terme adient serà “putada de collons”.
*Apodo: Sense peus. ex: Jo tenia un amic *apodo que per malnom li deien “lo cunta quinte”.
*Peató: Peat petit. (cerqueu “peat”)
*Peat: Participi del verb pear. (cerqueu “pear”)
*Pear: efectuar o causar peatge.
Per tant, *peató: senyor menut que passa en cotxe per Mollet, Vallvidrera o els túnels del Garraf. ex: Jo abans era un vianantó, però ara m’he comprat un Hyundai i ja sóc un *peató.
Variant dialectal: *Peiató < *Peiat < *Peiar < Peiatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)