El senyor Pompom

No fou fins pocs dies abans del casament, que la Marcinha li digué a l’Eliseu que dormia amb un osset de peluix. Que tenia l’ós des de menuda i que no podia anar-se’n al llit sense ell. A l’Eliseu li va fer gràcia. N’estava tan enamorat que qualsevol cosa que li digués la Marcinha – ni que fos “Em faig pipí al llit” o “Ronco tota la nit” – ell ho acceptaria i li faria gràcia. La Marcinha era ben bé una criatura, malgrat els seus vint-i-quatre anys. Havia estat allò, que l’havia atret d’ella. En el fons era un nena, ingènua, innocent. Com se deia l’osset? “Senyor Pompom”, respongué la Marcinha.
-Doncs serà per a mi un plaer dormir amb el senyor Pompom – digué l’Eliseu entendrit.

L’osset va anar amb ells de lluna de mel i va acabar essent un sorprenent accessori en els jocs amorosos. L’Eliseu no imaginava que es pogués excitar tant amb les frases que sentia dir al senyor Pompom, en veu de la Marcinha, cada cop que acabaven de fer l’amor, durant la lluna de mel. “Això ha estat molt bé. Al senyor Pompom li ha agradat molt. El senyor Pompom en vol més”. Després, a casa, era el senyor Pompom, manipulat per la Marcinha, qui despertava l’Eliseu quan la Marcinha en volia més. I el senyor Pompom despertava l’Eliseu uns quants cops per setmana. Després deia: “Al senyor Pompom li ha agradat. Al senyor Pompom li ha agradat molt. El senyor Pompom en vol més”.

L’Eliseu no és va poder contenir i un dia va explicar, en una reunió d’amics, com era la seva vida sexual, amb la participació del senyor Pompom. Era obvi que la seva doneta, la Marcinha, feia servir l’ós per ajudar-se a vèncer les seves inhibicions i la seva inexperiència
en el sexe. I el senyor Pompom s'havia revelat com un company sexual meravellós. Meravellós.

Tothom es mirà de cua d’ull. Tots coneixien bé la Marcinha. I quan l’Eliseu se’n va haver anat, un d’ells va dir:
- Tu espera que conegui la vessant crítica del senyor Pompom!

Traduït del conte original "Seu Pompom", del llibre Orgias, de Luis Fernando Verissimo. Editora Objetiva