Tinc la mala sort d’agafar cada dia el metro en hora punta i, per acabar-ho d’adobar, l’únic diari gratuït que reparteixen on l'agafo és el “Què!” (ja el nom és desencertat). Doncs bé, cada cop que l’intento llegir, en trobo alguna, com fa unes setmanes, quan afirmaven que Miguel Poveda feia dos anys que no trepitjava un escenari català (L’estiu passat el vaig veure actuar a Vilanova i la Geltrú, però potser levitava i no me’n vaig adonar).

Algun cop m’havia passat pel cap de copiar en aquesta plana algun d’aquests desafortunats microarticles, però anava curt de temps i no em semblava que pagués la pena.

Fins avui! Atenció al primer paràgraf de l’article sobre el nou DS3 de Citroën:

“El 5 de febrero de 1978 nacía en París André Citroën. Hoy, 200 años después, la marca que él creó vuelve a nacer.”

*De fet, André Citroën va néixer el 1878, per tant en fa 131 anys. (De poc que no l’encerten!)

50.000 signatures a favor dels braus.

I contra la tauromàquia:. A partir de 50.000 signatures es pot dur endavant una Iniciativa Legislativa Popular, és a dir, presentar un projecte de llei al parlament, sense ser diputat, ni formar part de cap grup polític. La iniciativa és per llevar l’excepció que, de les curses de braus, fa la llei de protecció dels animals. Si s’aprovés aquesta modificació, seria la fi de les “corrides” a Catalunya.

Jo ja hi he signat. Si vosaltres ho voleu fer, a www.prou.cat trobareu els llocs i els horaris per fer-ho.

Mateu-los a tots, que Déu ja reconeixerà els seus.

Enguany farà 800 anys que l’abat Arnaud Amaury va pronunciar aquesta frase. Corria el més de juliol del 1209, i Simon de Monfort acabava de conquerir Besiers durant la croada contra els càtars occitans. Monfort (o algun dels seus oficials) va demanar a l’abat com podia esbrinar quins dels presoners eren heretges i quins cristians. “Mateu-los a tots, que Déu ja reconeixerà els seus” va respondre Amaury.

Sorprèn veure com en 800 anys no ha canviat res. O sí? Ha canviat una cosa: Els míssils i l’aviació permeten assassinar els civils innocents sense haver-los de mirar a la cara. Suposo que això ajuda els genocides a dormir més tranquils, quan tornen a casa al vespre.

Confiem que amb l’ajut de l’administració Obama s’arribi a una solució del conflicte, perquè si no és així, potser aviat circularà un autobús per Israel amb el rètol:

“L’ONU PROBABLEMENT NO EXISTEIX. RELAXA’T I EXTERMINA”.