Com ja deveu saber, la Real Academia de la Lengua Española* prepara una reforma de les normes ortogràfics de 1999 que farà pública aquest vint-i-vuit de novembre. Entre els aspectes que ha cridat més l'atenció és que elimina les denominacions "be alta" i "be baja" - habituals a hispanoamèrica - i les substitueix per "be" i "uve". També elimina les denominacions "y griega" i "i latina" que passen a dir-se "ye" i "i".
La reforma ha aixecat polseguera, evidentment, però quina és la motivació oculta d'aquests canvis? Fixem-nos-hi bé. En català B i V s'anomenen "be alta" i "ve baixa" i de la Y en diem "i grega".
Coincidència? No, senyors, aquesta maniobra té antecedents. A començaments del segle XVIII es va eliminar la Ç i braço, alçar o caçar van passar a escriure's brazo, alzar i cazar. El 1815 van caure bona part de les X. Així doncs, coxo, baxar, dexar o Quixote van passar a escriure's cojo, bajar dejar i Quijote. Per no parlar de les doble S de paraules com passar, o espessa.
"Adaptación fonética" argumentaven ells! Però al darrera només hi havia, com ara, un ànsia malaltissa per marcar diferències amb el català. Un esforç per distingir-se, per destacar el fet diferèncial.
I és que, desenganyem-nos, aquests de la RAE són tots una colla de separatistes!
*denominació inconstitucional, per cert, però d'això ja en parlarem un altre dia.
3 comentaris:
Pues llámalo desobediencia ortográfica, pero yo seguiré acentuando "sólo", los pronombres demostrativos, la "o" entre números y los posibles monosílabos que yo considero hiatos.
Acentuar sólo o éste, han dicho que es optativo. Lo que no sé yo es como voy a conseguir decir guion en una sola silaba sin hacerme daño.
Ahí le has dado, veo que me comprendiste.
Es como lo de considerar que "piano" son dos sílabas.
Publica un comentari a l'entrada