Hi ha un munt de supersticions sobre la millor manera d'encetar l'Any Nou. A casa nostra, per exemple, no falta mai un plat de llenties calentes per a ser consumit en els primers minuts de l'any que comença. Dóna sort. He sentit dir que a Espanya, en sonar la mitjanit, s'ha de menjar un gra de raïm per a cada campanada del rellotge. Aquest costum ha arribat a Bulgària, tot i que, per una errada a la traducció, allà es mengen un meló a cada campanada i els hospitals s'omplen el dia u. A Suïssa es mengen el rellotge.
Algunes creences persisteixen al llarg del temps, desafiant tota lògica. Si en obrir el tap de cava a mitjanit no peta ben fort i hi ha algú a la família que es digui Edgar, és senyal que un estol d'elefants arrasarà la casa i que el cava s'ha esbravat. A Rússia, després de brindar per l'any nou amb vodka, els convidats han de llançar les copes contra la paret i després empipar-se molt perquè no hi ha més gots i llançar l'amfitrió contra la paret. Sigui com sigui, la festa acaba d'hora.
A l'Índia, si el primer nadó de l'any té bigoti, fuma de gorra i demana urgentment de parlar amb en Kofi Anan, és un mal averany. A la Polinèsia, en certes tribus primitives, el guerrer més audaç ha de dur la verge més bonica fins a la boca del volcà i empènyer-la a la mort, com un sacrifici als deus. Però la costera que du al volcà és molt llarga, tots dos s'aturen a descansar una mica i, quan arriben a la boca del volcà s'esdevé la paradoxa: si el guerrer era audaç, la mossa ja no és verge, si la mossa encara és verge, el guerrer no era gaire audaç, i el sacrifici sempre es deixa per a l'any vinent. A Australià tothom es llança contra la paret.
Encetar l'Any Nou amb corbatí pot comprometre seriosament les relacions entre Orient i Occident. El primer animal que trobis al carrer per Cap d'Any pot significar moltes coses. Un gosset vol dir sort. Un gat vol dir diners. Un ratolí vol dir salut. Un estol de hienes vol dir malastrugança, toca el dos corrent. Un cavall porpra ballant muñeiras* a la calçada vol dir que vas torrat. Ves a dormir.
En certs indrets, és costum vessar el xampany a l'escot de la dona del costat, fet que us durà, a llarg termini, bons negocis, i a curt termini, un ull de vellut. Si ets en un reveillon amb el teu cap, no t'oblidis de situar-te estratègicament per tal de ser el primer a abraçar-lo a mitjanit. Balla amb la seva dona. Insisteix que ell balli amb la teva. Proposa uns quants brindis. Salta damunt la taula. Proposa més brindis. Digues que ara ets tu qui ballarà amb el cap i que no hi acceptaràs un no com a resposta. Acaba dient-li unes quantes veritats. Protesta que no cal que ningú t'agafi, que estàs sobri, m'has sentit? Sobri! Només que no saps com un estol d'elefants morats ha envaït el saló, o és que la muller del cap ha portat tota la família? El dia u no et recordes de res. El dia dos comences a buscar una altra feina. Carallot.
Un altre costum és fer previsions el dia abans de Cap d'Any. Pot ploure. Algú en algun indret del Brasil, estarà dient: “Que coi bona entrada, jo el que vull saber és on para la sortida....” I la previsió més fàcil de totes....
-Quina?
-Demà tindré una ressaca!!!
En fi, el Cap d'Any ja és ben bé aquí i, malgrat que molta gent de São Paulo telefoni als parents del Japó, on el 2007 arribarà abans, per demanar-los com pinta l'any, com qui pregunta com està l'aigua, ningú no sap com serà. Faré el possible per entrar-hi amb el peu dret, però, quan me n'adoni, serà ell que haurà entrat dins meu. No hi ha marxa enrere.
Només sé una cosa. Així que el rellotge acabi de tocar la mitjanit, em menjaré el meu plat de llenties per que em doni sort. En demanaré un altre. I em vessaré les llenties calentes a la falda, destruint per sempre A) uns bons pantalons B) la meva fe en qualsevol mena de superstició.
*xaxado a l'original, però ho he canviat per una referència més coneguda.
Traduït del conte original "Ano Novo", del llibre Orgias, de Luis Fernando Verissimo.
Editora Objetiva
