Triball Coloma.

Cada tercer diumenge de més hi ha un ballada folk al pati de l’antiga acadèmia Manent de Santa Coloma de Gramenet. El passat cap de setmana, excepcionalment es va celebrar al recinte del Mas Fonollar ( a unes trenta passes).

La música la van posar els Amanida Folk: acordió, dos violoncels, un violí, una flauta travessera, una guitarra i algun altre instrument per a un repertori variadíssim i molt ballable.

Repetesc: Cada tercer diumenge de més, a la plaça Manent, allà on sentiu tocar. Veniu-hi, balleu o, si més no, escolteu, que paga la pena.

Crònica curta d’una curta passejada

Tot i que no ens vàrem perdre, allò més difícil fou precisament trobar-se.

Després d’un breu escalfament, consistent en anar i tornar repetidament de la Plaça Eivissa al carrer Tajo, per fi vam coincidir i l’expedició – composta per dos aborígens del Barcelonès, un mexicà i un malagueny d'Albacete – va poder enfilar el camí que ens duria, després de travessar la ronda de dalt i d’alguns dubtes existencials, camí de la Magarola.

Els aborígens ja coneixíem el sender. Així i tot encara vam haver de demanar a uns vianants en arribar a la cruïlla entre el GR-6 i el GR-92. L’esmorzar el férem amb un xic de plugim al turó de la Magarola i la tornada pel camí de la gossera i després a l’aventura.

Menys de quatre hores de caminada, converses de ruta i companyia agradable. A les tres dinant a casa. Què més es pot demanar?

Punxant a l’Essential

Bé, no m’ho esperava, però aquest dissabte em vaig trobar sopant amb cinc DJs, quatre dels quals punxaven aquella nit al bar musical Essential. De fet alguns d’ells eren vells coneguts de farras passades. La base músical era pop una mica alternatiu, new wave dels vuitanta, i l’edat dels DJs es movia entre els vint-i-set i els quaranta-dos. Van estar parlant de si anirien al Sonar.

Ves, això em fa pensar que per molt malament que es girin les coses, sempre et pots guardar una miqueta de peterpan a dins. Em va agradar la sessió. Però, ostres!, quin devia ser el tercer grup que va punxar l’Edu?

Ah, sí. Tenien aquesta foto penjada al bar i em va agradar, perquè no la coneixia. Suposo que deu tenir copyright, però vaja...

Sallagosa

Diumenge passat vaig tenir l’ocasió d’acompanyar la coral Tanit en la seva visita a l’Alta Cerdanya, convidats per Les Camilleres de Sallagosa i us en voldria fer cinc cèntims.

Les Camilleres de Sallagosa és una coral excel·lent, dirigida per en Germain Malé, qui també ha fet algunes de les harmonitzacions que vàrem poder sentir durant la seva actuació.

El fet que des d’una població tan petita s’hagi pogut crear un projecte tan sòlid com el de Les Camilleres, m’admira profundament. L’hospitalitat dels sallagosins també és admirable, tant com els ànecs farcits que va cuinar el senyor batlle i que vam escurar sense contemplacions durant el dinar.
En resum, vaig passar un dia d’allò més agradable amb les tres corals –també ens acompanyava la Coral Flor de Lis de Montblanc, dirigida per la Joana Cervelló-.

La llarga tornada en autocar va incloure una critica constructiva per part del director Jordi Llobet, seguida d’alguns càntics cumba molt adients a l’ocasió. Una de les sopranos de la coral Tanit va fer gala del seu friquisme – us ho diu algú que se sap les cançons del capítol musical de la sisena temporada de “Buffy, Vampire Slayer” – cantant totes les cançons de totes les sèries de dibuixos animats que s’han emès per televisió en els darrers vint-i-tants anys.

Paelleta

No sabia on anava i no coneixia ningú, però em vaig trobar com a casa.
Gràcies per la paella, per la música i sobretot per l’hospitalitat.
Ara et dec un DVD. No sé si trigaré poc o molt, però tindràs l’Ovidi a casa.
Gràcies a tots quatre.
C.