Tot i que no ens vàrem perdre, allò més difícil fou precisament trobar-se.
Després d’un breu escalfament, consistent en anar i tornar repetidament de la Plaça Eivissa al carrer Tajo, per fi vam coincidir i l’expedició – composta per dos aborígens del Barcelonès, un mexicà i un malagueny d'Albacete – va poder enfilar el camí que ens duria, després de travessar la ronda de dalt i d’alguns dubtes existencials, camí de la Magarola.
Els aborígens ja coneixíem el sender. Així i tot encara vam haver de demanar a uns vianants en arribar a la cruïlla entre el GR-6 i el GR-92. L’esmorzar el férem amb un xic de plugim al turó de la Magarola i la tornada pel camí de la gossera i després a l’aventura.
Menys de quatre hores de caminada, converses de ruta i companyia agradable. A les tres dinant a casa. Què més es pot demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada