Ai que te l’he vist!

A tots els friquis caçadors de cagades, us faig saber que en el tercer (crec) capítol de la segona temporada de Kyle XY hi ha un primer plànol del melic o llombrígol del protagonista. És més o menys com si Quico el Celio es poses a llegir la lletra de la cançò en mig d’un concert. Personatge a fer punyetes! Doncs això.

(És just després de l’escena de l’incendi de la cabana, quan ha arribat a casa i sosté un espelma davant el mirall).

Tot fent-ne mà.

Cogesme, com tot heroi que es vulgui fer valer, té una identitat secreta més aviat anodina, amb la que es guanya les garrofes. L’identitat secreta de Cogesme treballa en una oficina, digues-li despatx, digues-li can Pixa... i l’altre dia li van encomanar la genys menyspreable tasca d’imprimir una carta de lliurament que havia d’acompanyar una documentació adreçada a un organisme públic depenent de la Generalitat (respireu...).

El senyor I.S. (identitat secreta) va llegir-se la carta (no calia, però hom és com és) i hi va trobar el seguent text: "... us fem mà de la documentació...". I el senyor Cogesme que habita al seu interior va intentar deduir tant si com no, que havíen volgut expressar els seus caps (sí, és policèfal) amb aquelles paraules.

Atès que la construcció "fer mà d’una cosa" és (era) inaudita en el nostre sofert idioma, us proposo diferents hipòtesis per a la seva interpretació:

a) "Us fem a mans la documentació" és a dir, us la lliurem personalment, en mà. En ser una carta de lliurament sembla plausible, tot i que la construcció és força diferent.

b) "Us fem a mà la documentació" és a dir, amb un boli bic i una llibreta, deixant de banda altres mitjans més avançats com ara els informàtics. De fet, els càlculs mig esborrats encara s’aprecien en els marges del paper.

c) "Us fem demà la documentació" és a dir, no ve d’un dia, oi? Més val que estigui ben feta, que no fer-la corrent i malament.

d) "Us fem una mà de documentació" és a dir, ja podeu estar contents, que pel preu que pagueu un altre us faria quatre fulls i au.

e) "A fer la mà la documentació" és a dir, a prendre pel sac, a fer punyetes. Que te la faci ta tia la güenya.

f) "Us fem la mà amb la documentació" és a dir, ja us ho trobareu, perquè tots els documents estan pensats perquè no us aclariu. Més valdria que no us l’haguessim fet, perquè us farà bé la punyeta.

g) "Ens fem la mà amb la documentació" és a dir, aaaahhh, mmmmm, sííííí, ooooh!!!!!

Hi admetem votacions.

Arruixa que plou!

Divendres a Manresa, Concert del Botifarra. Aquest em faltava a llista de valencians il·lustres que he anat a escoltar per eixos escenaris de Déu. Ara sí, ja m’he amarat de jotes i malaguenyes, d’albaes i cants de batre. Un dia d’aquests ja us parlaré de Miquel Gil, i d’Efrén López i de Mara Aranda, i de Joansa Maravilla i de Vicent Torrent i Manolo Miralles i de Josep Aparicio....

I de la romàntica del Saladar i de Toni Torregrossa i més i més....

L’or se’n va anar a Pernambuco

I se’l va quedar Argentina. I avui tothom es lamenta. "S’escapa el somni de la selecció catalana d’hoquei" deien alguns titolars de premsa.

Fantàstic! Vull dir: fem una selecció bona, però per complir, per no tocar la pera als clubs i no robar massa jugadors al Barça ni al Reus. Els envíem a Pernambuco, els nois arriben a la final i se’n tornen amb la plata... i tothom decebut. Coi, per fer igual que els afeccionats de la selecció espanyola (o de la Rosa a Eurovisió), muntar-se tota la pel·lícula que hi van de favorits i després sorprendre’s perquè no guanyen, per fer això no cal tenir selecció pròpia de res, l’altre ja ens serveix.

Ai, senyor! Jo també vaig jugar a Recife, vaig arribar a quarts de final i vaig perdre, però coi, va ser un bon partit. I en sé d’altres catalans, que hi van anar i se’n van endur el premi gros. De debò, sé de que us parlo. Així que tranquils, que hi haura més Pernambucos.

Mentrestant, penseu en argentí: "Mientras nos quede la plata...."