Tot fent-ne mà.

Cogesme, com tot heroi que es vulgui fer valer, té una identitat secreta més aviat anodina, amb la que es guanya les garrofes. L’identitat secreta de Cogesme treballa en una oficina, digues-li despatx, digues-li can Pixa... i l’altre dia li van encomanar la genys menyspreable tasca d’imprimir una carta de lliurament que havia d’acompanyar una documentació adreçada a un organisme públic depenent de la Generalitat (respireu...).

El senyor I.S. (identitat secreta) va llegir-se la carta (no calia, però hom és com és) i hi va trobar el seguent text: "... us fem mà de la documentació...". I el senyor Cogesme que habita al seu interior va intentar deduir tant si com no, que havíen volgut expressar els seus caps (sí, és policèfal) amb aquelles paraules.

Atès que la construcció "fer mà d’una cosa" és (era) inaudita en el nostre sofert idioma, us proposo diferents hipòtesis per a la seva interpretació:

a) "Us fem a mans la documentació" és a dir, us la lliurem personalment, en mà. En ser una carta de lliurament sembla plausible, tot i que la construcció és força diferent.

b) "Us fem a mà la documentació" és a dir, amb un boli bic i una llibreta, deixant de banda altres mitjans més avançats com ara els informàtics. De fet, els càlculs mig esborrats encara s’aprecien en els marges del paper.

c) "Us fem demà la documentació" és a dir, no ve d’un dia, oi? Més val que estigui ben feta, que no fer-la corrent i malament.

d) "Us fem una mà de documentació" és a dir, ja podeu estar contents, que pel preu que pagueu un altre us faria quatre fulls i au.

e) "A fer la mà la documentació" és a dir, a prendre pel sac, a fer punyetes. Que te la faci ta tia la güenya.

f) "Us fem la mà amb la documentació" és a dir, ja us ho trobareu, perquè tots els documents estan pensats perquè no us aclariu. Més valdria que no us l’haguessim fet, perquè us farà bé la punyeta.

g) "Ens fem la mà amb la documentació" és a dir, aaaahhh, mmmmm, sííííí, ooooh!!!!!

Hi admetem votacions.