L’or se’n va anar a Pernambuco

I se’l va quedar Argentina. I avui tothom es lamenta. "S’escapa el somni de la selecció catalana d’hoquei" deien alguns titolars de premsa.

Fantàstic! Vull dir: fem una selecció bona, però per complir, per no tocar la pera als clubs i no robar massa jugadors al Barça ni al Reus. Els envíem a Pernambuco, els nois arriben a la final i se’n tornen amb la plata... i tothom decebut. Coi, per fer igual que els afeccionats de la selecció espanyola (o de la Rosa a Eurovisió), muntar-se tota la pel·lícula que hi van de favorits i després sorprendre’s perquè no guanyen, per fer això no cal tenir selecció pròpia de res, l’altre ja ens serveix.

Ai, senyor! Jo també vaig jugar a Recife, vaig arribar a quarts de final i vaig perdre, però coi, va ser un bon partit. I en sé d’altres catalans, que hi van anar i se’n van endur el premi gros. De debò, sé de que us parlo. Així que tranquils, que hi haura més Pernambucos.

Mentrestant, penseu en argentí: "Mientras nos quede la plata...."