Cada tercer diumenge de més hi ha un ballada folk al pati de l’antiga acadèmia Manent de Santa Coloma de Gramenet. El passat cap de setmana, excepcionalment es va celebrar al recinte del Mas Fonollar ( a unes trenta passes).
La música la van posar els Amanida Folk: acordió, dos violoncels, un violí, una flauta travessera, una guitarra i algun altre instrument per a un repertori variadíssim i molt ballable.
Repetesc: Cada tercer diumenge de més, a la plaça Manent, allà on sentiu tocar. Veniu-hi, balleu o, si més no, escolteu, que paga la pena.
6 comentaris:
Sona bé això, eh?.... Tu fes memòria... que m'han dit que "Tres fan ball"
Hi ha energia, hi ha energia.... me n'alegre molt :)
I quan no n'hi ha, me la invento.
Miro de no parar quiet, com el cul d'en Jaumet. Els caps de setmana paro poc a casa i mato l'stress amunt i avall.
Igual m'apunto a una paella, que a una sessió de djs, que a pujar el Turmalet en patinet.
I com veus, no he deixat el blog. Tot i que miro de fer els articles més curtets.
Mires de fer els articles més curtets i, a més, t'aprofites de penjar una foto i que els altres t'omplim la lletra, eh? ;-p
Què tal les revetlles ? A casa vam fer Sant Joan una setmana abans, amb mitjans informàtics. Al menys hi havia bacup de (garebé) tot i no sha perdut gaire cosa, a part del temps de reinstaL·lar un ordinador vell i de comparar-ne un de nou.
Millor que no el deixes, escriu el que vulgues i quan vulgues, és el secret per mantenir un blog...
I Sant Joan, tranquil... m'agrada més allà baix... :P
Sant Joan bé,unes trenta-cinc persones en un terrat menjant, bevent i pelant-se de fred. Jo vaig trobar un raconet calentó de portes endins i m'hi vaig arraulir fins que, cap allà a les cinc, algú es va adonar que ja era molt tard i vam marxar.
El meu raconet calentó va ser la setmana anterior. Una CPU a més de 70 graus i un munt de discs durs treient fum és un espectacle digne de veure (ho seria més si l'ordinador no fos meu); el meu terrat, fresquet, i els amics qwue hi van venir (carregats de bebès i poc més grans) van coincidir en que l'avinguda Mistral devia ser una versió barcelonina de Beirut...
Publica un comentari a l'entrada