Vet ací que dijous em va trucar una bona amiga que feia anys i panys que no em trucava i ho va fer per dir-me que anava a ser mare – està de sis mesos -.
No cal dir que em va fer molta il·lusió. Els darrers naixements que hi havia hagut per aquí a la vora eren els de la Laia i el Nil, personetes que encara no he tingut el plaer de conèixer tot i que vaig felicitar oportunament els respectius progenitors pels feliços esdeveniments.
El cas és que dilluns vaig rebre un e-mail d’una altra amiga de qui tenia el rastre una mica perdut, informant-me que feia dos mesos havia infantat una nena. –Ostres!- vaig articular tan aviat com vaig deixar de badar boca. El fet és que devia fer un any que no en sabia res i ara de cop i volta me l’havia d’imaginar amb un nadó en braços.
Tot va seguir tranquil fins divendres, quan vaig rebre un e-mail del Terence, comunicant-me que ell i la seva senyora “estaven embarassats”. Suposo que d’uns quatre mesos com a molt perquè encara no sabien el sexe de la criatura. Els vaig trucar, però no hi eren. Avui tornaré a intentar felicitar-los. Uf, no dono l’abast.
El cas és que ens trobem davant una epidèmia. Deixeu-vos estar de virus de la grip. Preneu mesures: no us descuideu cap pastilla, reviseu els vostres preservatius, diversifiqueu les vostres practiques sexuals... I si tot això no funciona, FELICITATS!!! Al capdavall com més serem més riurem i algú haurà de pagar les nostres pensions quan serem vells. (I si espereu que siguin els meus fills, ho teniu clar!!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada