I tot per una bresquilla...
Perquè després de consultar l'Alcover-Moll i verificar que les bresquilles venen de Pèrsia passant per Aragó - no com els melicotons que venen del codonyer passant pel meló- , se'm va acudir ficar la parauleta al google per contextualitzar-la.
I algú parlava de la olor de la bresquilla. I de la olor dels núvols i de Canal Nou i dels seus amics - que és parlar de l'amistat, però estalviant-se les abstraccions - i de mil coses més.
En resum, que el dia que vaig tindre el meu propi blog, en vaig llincar* el seu.
I vet ací que de tant en tant, passa per aquí i em deixa quatre mots.I fa il·lusió saber que algú em llig i que, a més, també escriu i comenta i... ei, que m'estic comunicant!
Doncs això: preneu exemple de la xiqueta, que pareix que (jo) escriga p'a les parets!
*Estic mirant de fomentar l'ús d'aquest bonic anglicisme i que el Termcat em perdoni.
3 comentaris:
Ara que t'he trobat potser sí que aniré interaccionant o interactuant amb el teu blog o bloc (sembla una amenaça, i de fet quan els dits em llisquen per damunt del teclat pot ser una amenaça).
I de passada també miraré aquest blog de la xiqueta que, em sembla, deu ser veïna meva (i si va a Manso i mira per la finestra, potser em veurà)
Mira xiquet, ja se't "comuniquen" i és que de vegades cal recordar que la vergonya fa ronya...
Gràcies, gràcies.
Les llagrimes em rodolen galta avall i provoquen curtcircuits de sincera emoció en escolar-se entre les tecles del meu pecé.
Publica un comentari a l'entrada