Santa Coloma de Gramenet a començaments del segle XX era un poblet de mil cinc-cents habitants al nord del Besós, a un parell d’hores de Barcelona. A la decada dels vint va començar a creixer alimentada per una immigració provinent majoritariament d’Aragó – en part de la franja, com va ser el cas de la meva besàvia -. Cap al 1930 havia multiplicat per deu la seva població i començava a tenir una certa vida cultural i associativa. Agrupacions corals, esbarts dansaires, clubs ciclistes, un centre excursionista, un banda de música – fundada pel mestre Joan Pairó - , el grup de teatre de La Colmena...
Una activitat amb molts seguidors quan arribava la Pasqua, eren les cantades de Caramelles. N’hi havia colles de grans i de menuts, de religioses i de laiques, que recorrien la ciutat lloant l’arribada de la primavera i demanant teca per fer oblidar el dejuni de la Quaresma.
La tradició es va mantenir amb força fins als anys cinquanta, però al final va decaure i no ha estat fins fa ben poc que s’ha tornat a recuperar. S’han rescatat peces antigues, s’han armonitzat de bell nou i s’han tornat a cantar, però ara cinc dies després de la mona, ço és el dissabte després de Pasqua.
Els responsables d’aquesta recuperació són els membres de l’Orfeó Tanit, agrupació hereva de la tradició coral colomenca que, cada més d’abril – o de maig, depén de la lluna – surten al carrer convenientment enfaixats i embarretinats a passar el cistell entre els comerciants locals, per mirar d’arreplegar un bull, un fuet, unes mandonguilles, unes coques, uns ous, alguna ampolleta de vi...
L’objectiu per a l’any vinent, a part d’aconseguir per fi un pernil sencer i afegir alguns cantants a la colla, és sobretot consolidar la tradició, fer-se conèixer i aconseguir que els comentaris del repectable passin de ser "mira, nen, los pitufos!" a "goita, els de les caramelles!". Costarà, costarà...
Gràcies als comerços que hi van col·laborar ni que fos amb un cap de be. (Bé, en van ser dos, de caps de be. Bé, de dos bens...)
Una activitat amb molts seguidors quan arribava la Pasqua, eren les cantades de Caramelles. N’hi havia colles de grans i de menuts, de religioses i de laiques, que recorrien la ciutat lloant l’arribada de la primavera i demanant teca per fer oblidar el dejuni de la Quaresma.
La tradició es va mantenir amb força fins als anys cinquanta, però al final va decaure i no ha estat fins fa ben poc que s’ha tornat a recuperar. S’han rescatat peces antigues, s’han armonitzat de bell nou i s’han tornat a cantar, però ara cinc dies després de la mona, ço és el dissabte després de Pasqua.
Els responsables d’aquesta recuperació són els membres de l’Orfeó Tanit, agrupació hereva de la tradició coral colomenca que, cada més d’abril – o de maig, depén de la lluna – surten al carrer convenientment enfaixats i embarretinats a passar el cistell entre els comerciants locals, per mirar d’arreplegar un bull, un fuet, unes mandonguilles, unes coques, uns ous, alguna ampolleta de vi...
L’objectiu per a l’any vinent, a part d’aconseguir per fi un pernil sencer i afegir alguns cantants a la colla, és sobretot consolidar la tradició, fer-se conèixer i aconseguir que els comentaris del repectable passin de ser "mira, nen, los pitufos!" a "goita, els de les caramelles!". Costarà, costarà...
Gràcies als comerços que hi van col·laborar ni que fos amb un cap de be. (Bé, en van ser dos, de caps de be. Bé, de dos bens...)
6 comentaris:
El nostre país no va créixer tant com Santa Coloma però en un segle ha triplicat la seva poblacó i ha espatllat, profundament, el seu territori.
I potser ja és hora que en parli des del meu bloc tècnic, que aprofito per anunciar aquí (gràcies Cogesme per aquesta gran possibilitat!) i que és http://alfons-civit.bloc.cat
Dubto que l'any vinent s'arribi a evitar axò de "mira los Pitufos!" però potser si ressistiu uns 10 anys més...
Mira que vaig treballar a Santa Coloma un any.... i no vaig veure allò de les Caramelles.... hi ha coses ací que em sorprenen, em sorprenen...
Per cert, Alfons... ja t'he xafardejat la web... que calladet t'ho tenies -bandolero-...
Bon Sant Jordi.. que no us ho havia dit...
Cal reconéixer que esteu bonics amb aquestes barretines de gran barrufet. N'he reconegut a dos. Cal que en reconegui a més ?
Ja que coneixeu el meu bloc, poseu-hi cosetes (tècniques, només, si us plau) a veure si posem el món potes enlaire, que ja toca.
Ja vaig fer una ullada al teu bloc. Ara miro de fer-hi una linkada.
Ja vaig fer una ullada al teu bloc. Ara miro de fer-hi una linkada.
Be, es que nomes fa un parell d'anys que hem recuperat la tradicio.
Com ha tingut bona acollida, la continuarem els propers anys (aprofito per agraïr la col·laboracio dels comerciants), i estem pensant en noves propostes perque la gent ho pugui coneixer.
Podeu anar consultant la web de l'orfeo per si us interessa assistir a algun concert.
Per ara, el proper concert previst es el 10/6 a Sallagossa, a la Catalunya nord, o sigui que podeu aprofitar per escoltar bona musica i fer una mica de turisme :-)
Publica un comentari a l'entrada