El passatge Permanyer és un carreró de cases unifamiliars amb un bocinet de jardí cadascuna, emplaçat al bell mig de l’eixample barceloní. Travessa de banda a banda l’illa de cases definida pels carrers de Pau Claris, Roger de Llúria, Diputació i Consell de Cent, és paral·lel als dos últims i obert – amb tanca de ferro - als dos primers. 
Just a l’altra vorera del Carrer de Roger de Llúria hi ha un forat a la façana que sembla l’entrada a un cau, però en realitat és la sortida a un oasí de pau a menys de dos-cents metres del Passeig de Gràcia. El pati interior d’illa és accessible des del carrer, pavimentat amb maó manual i arbrat de magnòlies. Però la gràcia de l’indret és una antiga torre d’aigües (o d’aigues, puix barcelonina és) actualment envoltada per un estany. No és l’únic jardí interior de la zona, però l’he descobert per casualitat aquest cap de setmana i el volia compartir.
5 comentaris:
Aquesta torre era la que permetia donar pressió a les primeres cases de l'Eixample, les famoses "Cases Cerdà" properes, i que malgrat el seu nom no tenien res a veure amb el nostre magnífic i il·lustrat enginyer.
Al seu costat hi ha un pou que de vegades es mesura per saber si té prou capacitat de recuperació, o per saber si el flux d'aigües freàtiques és l'adequat o no. Això ho feia una ex-nòvia meva, bombejant l'aigua cap a les clavegueres del carrer i, cronòmetre en mà, apagava la bomba i veia quants metres tornava a pujar l'aigua cada 20 segons fins a un total de 10 minuts, o alguna cosa semblant.
Al darrera de la Torre de les Aigües hi ha uns edificis antics, molt antics, que fan xamfrà en el carrer de la Diputació amb Bruc. Allà hi va haver, des dels anys 50, la seu de la Penya Excursionista Guimerà -visitable en www.penyaguimera.tk -. Els propietaris de l'edifici van decidir, un bon dia, donar per finalitzat el contracte enmig d'unes suposades obres de condicionament de l'escala i instal·lació d'ascensor, tot amb una suposada bona voluntat inicial. Com que l'avís de la rescissió del contracte el van fer tres mesos tard i fent-se els xulos, i sense donar explicacions (per exemple, haurien pogut dir "volem deu vegades més pasta" o "farem un edifici d'apartaments turístics" però no van dir res de res), la cosa es va convertir en una resistència estranya ja que entre mig va venir el lampista a fer el canvi de corrent elèctric de 125 a 220 (i va cremar totes les instal·lacions de la Peny, és clar) i el desallotjament que s'havia de produir en 4 dies va durar uns 10 mesos ;-p
Hi ha altres patis interiors d'illa però cap no és tan relaxat (excepte a l'estiu en horari infantil) com aquest.
Xe, Alfons.... ets una enciclopèdia vivent... obri bloc, home, vinga.....
[El passatge Peremanyer el coneixia... vaig ser de les que va patir la senyora Casas quan vaig aterrar a Barcelona, ella deia que era la nora del senyor Permanyer... però semblava treta d'un acte de La Cubana... -per allò de Teresina-]
Enciclopèdia ? Calla, calla... que si em poso a comentar el carrer de Robador o el claustre de Santa Anna... :-s
Si em permets l'esmena impertinent, Alfons, la teva ex-nòvia devia bombar l'aigua. A menys que fos tan terrorista com tu i directament la bombegés amb la qual cosa segur que desembussava les clavegueres. :-P
I tu, Patrícia, no cal que li donis corda, que es capaç de fer una guia alternativa de Barcelona a base de comentaris.
I això de la senyora Casas, mereix més extensió. Mmmm... Hauré de cercar qualque referència amagada entre els forats del parlar.
Dubte que ho trobes... temporada grisa, grisa... .o bé, millor dit d'obrir finestres i trobar-te l'ascensor, un terror per oblidar...
Publica un comentari a l'entrada