De Paral·lel a Plaça Catalunya, les meves vacances de Setmana Santa.

Doncs, no. No m’ha sortit gaire car, ho reconec. Però l’excursió ha estat prou bé. Per si algun cop no trobeu bitllet d’avió per fugir a terres exòtiques i ja heu vist "totlucaiacaveure" a Barcelona, us en faig cinc cèntims:

L’inici del recorregut és a la sortida "Paral·lel" del metro de Barcelona. Tant és que comenceu des de la plaça Raquel Meller i pugeu per Abat Safont o des de la cruïlla amb Ronda de Sant Pau i aneu directament pel carrer de Sant Pau. De seguida hi trobareu, envoltada de jardí, una esglesieta romànica del segle XII amb tres absis guarnits amb arcuacions llombardes - d’aquelles que els camacos fan quatre hores de caravana per anar a veure-les al Pirineu – i una façana amb elements visigòtics reaprofitats. Es tracta de l’església de l’àntic monestir de Sant Pau del Camp. Si voleu visistar-ne, a més, el claustre – que per les fotos que he vist, ha de valdre molt i molt la pena – no feu com jo que hi vaig anar divendres sant. Aneu-hi entre setmana i us hi deixaran entrar per un parell d’euros. Hi trobareu un claustre petitó de començaments del XIII, amb uns arcs lobulats poc habituals i una sala capitular un segle posterior.

Un cop n’hàgiu sortit del recinte, podeu seguir caminant pel carrer Sant Pau en sentit nordest, cap al centre. Després d’haver trobat la Rambla del Raval, encara heu de seguir una mica més i tombar a l’esquerra pel carrer d’en Robador. Aquest acaba al carrer Hospital des d’on teniu entrada al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu. Si podeu, visiteu-hi la Biblioteca de Catalunya, si no, conformeu-vos a passejar sota els tarongers de l’altre extrem del pati i olorar-ne les flors – ideal per a valencians enyoradissos! -. Amb una mica de sort, trobareu el pas superior obert i podreu sortir al carrer del Carme. Si no, feu una mica de marrada per la plaça de la Gardunya, resseguiu el mercat de la Boqueria fins a la plaça de Sant Galdric i sortiu Cabres amunt. Acabareu igualment al carrer del Carme.
A la cantonada d’aquest amb la Rambla hi ha l’ésglésia de Betlem, amb una portalada barroca bastant singular dintre de Barcelona. Si encara sentiu l’aroma de les flors de taronger, entreu-hi i a la segona capelleta a mà dreta, hi veureu una imatge de la Mare de Déu dels Desamparats. L’interior va ser destruït al trenta-sis, com el de moltes altres esglésies a la zona republicana, així que hi trobareu molts elements nous.

Vista l’església de Betlem, travesseu la Rambla i seguiu amunt per la vorera de la dreta. Cinquanta metres abans d’arribar a la plaça Catalunya, tombeu a la dreta, però no pel carrer de la Canuda sinó pel de Santa Anna. A la vorera de l’esquerra hi ha l’accés a una plaça mig amagada, la de Ramón Amadeu i a dins, una menuda església gòtica, -però de planta romànica- amb un claustre del segle XV, fresc, ombrivol, amb el seu pou i la seva sala capitular annexa. Aquí la flaire de tarongers omple completament l’espai i només competeix amb l’olor a cera de les espelmes que cremen sota les arcades. Aquest raconet de pau és a cinquanta metres escassos del Corte Inglés de la Plaça de Catalunya i de la rambla de Canaletes. Si teniu sort serà oberta. Aneu-hi en horari de misses, perquè si hi arribeu a misses dites, potser us la trobareu tancada i us haureu de conformar amb un cafè o una xocolata al Zurich – que també val la pena, però us sortirà més car-.

OPCIÓ B especial per a lectors habituals:
Es tracta de fer el mateix, però començant al carrer de Manso, i deixant Sant Pau del Camp per a un altre dia, perquè total, la teniu a quatre passes baixant per la Ronda de Sant Pau.

El que heu de fer és anar pel carrer Manso cap al centre, seguir per Sant Antoni Abat i fer el recorregut directament pel carrer del Carme fins a l’església de Betlem. Si teniu pensat d’entrar a vore la geperudeta, haureu de fer tot el recorregut vestides de fallera machor, amb un ram de flors, menjant bunyols i acompanyades d’una banda de músics – preferentment metalls – que aniran tocant El Fallero, Picaina o Paquito el Chocolatero.
Quan li deixeu el ram a la maredeueta, podeu plorar un poquet.

PD: Si algú s’anima i fa el recorregut que proposo, si us plau, informeu-me’n.