dissabte, 1 de gener del 2011

2011

El dos mil onze s’iniciava oficialment una hora abans de la mitjanit* de l’onzè dia des del solstici d’hivern. Dues-centes trenta-nou hores i vint-i-dos minuts després del solstici astronòmic. Ben mirat és una hora i una data absurdes per començar un nou cicle. L’Alfons, un bon amic que sovint fa comentaris en aquest bloc, només l’accepta com a inici de l’any fiscal i considera que el seu any vital comença a les calendes de març. Jo seré una bona ovelleta i donaré per bona tan estrafolària data com a començament de cicle i d’una nova secció del meu web. M’he fet el bon propòsit – ep, no rigueu, coi! – d’escriure una mena de dietari de l’any onze. Per a mi, un any significatiu perquè ultrapassaré les dues vintenes, comptant a la basca, i perquè tinc la sensació, potser m’equivoco, que han de passar-hi coses importants.

Començaré aquest dietari amb unes dades banals:

- Peso unes 245 lliures catalanes, 241 lliures balears, o 276 lliures valencianes. Per als amics antropòfags, no arribo a les 82 lliures carnisseres. La intenció és aprimar-me. És el segon bon propòsit d’aquest any.

- Ara per ara la meva residència oficial és a la regió del Penedès, comarca del Garraf, però la de fet és al Barcelonès Nord. Aquest any acabo unes reformes importants i vull fer una reinauguració de la meva llar pendesenca. Amb xató pel pica-pica, és clar. Tercer bon propòsit per al dos mil onze.

- De moment treballo en el meu ram, tot i que guanyo menys del que em correspondria. Atès que més de la meitat de col·legues o no treballen o no ho fan en el ram corresponent i que la majoria dels que treballen o cobren honoraris inferiors a allò que els pertocaria o, directament, hi perden diners, em conformaré de moment a conservar la feina i a no patir gaire. Quart bon propòsit per a l’Any Nou.

- Actualment sóc fadrí, tirant a conco. No tinc propòsits en aqueix sentit. Les coses mai no em surten com m’agradaria, però tampoc no em puc queixar de les relacions que he tingut. Miraré d’estimar-me una mica més – malpensats!!! – i que Déu hi faci més que nosaltres!.

I ja està, no us vull donar més dades. De propòsits, encara me’n queden uns quants. Tenir constància per enllestir un curs d’aranès on-line que he començat fa poc – l’euskara i l’aragonès els deixo per més endavant, sobretot després de la darrera reforma ortogràfica aragonesa -. Escriure un conte sobre dones d’aigua que tinc a la gelera des de fa mesos. I una novel·leta curteta i gens pretenciosa mig road-movie, mig xiruca-movie. Cinquè, sisè i setè propòsits.

*no l’astronòmica, perquè això varia d’un poble a un altre, però sí la corresponent al nostre fus horari.

1 comentari:

[EMonroy] ha dit...

A propòsit, molta sort.

Per cert: és un risc, això de publicar propòsits. Suficient té un amb defensar-se davant la pròpia consciència quan no els compleix.