Els reis m'han deixat regals.
Un de molt especial, furtiu i pirata. Que m'ha fet somriure i plorar a l'hora. Un record preciós d'alguna cosa que se'n va, però que en el fons no marxarà mai.
Després, com cada any, la diada de reis ha estat motiu de reunió familiar. De visitar els cosins més menuts i de dinar i fer petar la xerrada amb els més grans. La mare, les ties i els oncles ja van una mica cansats de tants dies de celebració i cada cop més el pes de la conversa el duem nosaltres, que parlem de les nostres feines, dels petits o grans canvis a les nostres vides, mentre no arriba una nova generació que ens converteixi a nosaltres en tiets i en pares.
Enguany, una cara nova, la T. la xicota del meu cosí, entra a formar part de la família. Ens porta una mica d'aire fresc, històries noves amb un altre accent.
I després la visita a l'àvia, a la residència. Allà no hi ha tanta consciència de les festes, perquè dins el cervell els dies es confonen i els anys van i venen de forma aleatòria. Però els seus nets, sempre som els seus nets i encara que el "com" i el "quan" fa temps que van fer figa, el "qui" s'ha conservat intacte per algun miracle inexplicable i no només no ha deixat de recordar-nos, sino que ara coneix tothom a la residència, els interns, els familiars, les infermeres...
Em resta rebre mig regal pendent. I invertir un val en alguna cosa de profit. Els regals fets han agradat i això em fa acabar la jornada satisfet. Encara queden dies de festa abans de tornar a la feina i els tinc tots ocupats fins al darrer segon. Així no hi penso.
Així no penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada