A ell el vaig conèixer el mil nou-cents noranta-sis durant la meva primera partida de rol. Jo era un lladre novell i maldestre i ell devia ser un guerrer elf o humà, un d’aquells personatges seriosos que van per feina i no li treuen tot el suc dramàtic al seu personatge.
A ella la vaig conèixer el dos mil vuit durant el meu primer dia de feina en un despatx un xic llardós. Li van dir que m’ensenyés com funcionava la cosa i es va posar al meu costat a explicar-me com m’havia d’organitzar. Vaig pensar que era força maca – de fet, desentonava una mica amb el despatx -.
Ells dos es van conèixer el setembre del dos mil nou. Ell havia muntat una excursió per la vall del Carançà. Ella hi va venir convidada per mi. Va conèixer els meus amics i els va adoptar. O ells a ella. O mútuament.
Van començar a festejar – em venia de gust emprar aquest mot – el juny del dos mil deu, de travessa per la serra de Tramuntana de Mallorca. El vuit de gener del dos mil onze llogaven una furgoneta per traslladar deu anys de mobles, llibres, còmics, maquetes bèl·liques del pis de lloguer d’ell al pis de propietat que tot just acabaven d’ adquirir.
Uns quants hi vam ajudar. Sis, de fet, més ells dos. Ens hi vam posar de bon matí i vam enllestir a les cinc de la vesprada. El dia catorze vaig tornar a veure el pis. Tot era muntat i a lloc, gats inclosos. Bé, potser hauria estat bé pintar-hi abans, fer alguna reparació al paper pintat, canviar algun llum..., però com em va dir ahir una gran amiga, tenen tota la vida per endavant, ja hi trobaran algun moment per pintar.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada