dissabte, 1 de gener del 2011

Diari de bord del capità Cogesme. Data arbitrària: 1-1-11

Celebrem l’Any Nou a cal SHC, a Gràcia. La gent que havia de venir cau víctima d’una passa de mandra i al final només hi som el SHC, jo, i la parella formada pel FJMP i l’ARG. Seiem a la taula de la galeria de la casa, amb la nevera plena de cerveses i xerrem sobre mudances, sobre paleontologia, sobre màquines quàntiques... Pleguem a quarts de cinc.

Un dels temes de conversa ha estat Una humanitat extingida, un bon llibre de divulgació escrit el 2009, però que està quedant obsolet per moments. Segons els estudis efectuats la passada primavera, sembla que les actuals poblacions nadiues europees i asiàtiques* tenen entre un 1 i un 4% de genoma neanderthal. Això vol dir que de fet no es tractava d’espècies completament diferents, incapaces de produir híbrids fèrtils. Curiosament no s’havien trobat indicis d’aquest encreuament en l’ADN mitocondrial. Potser la hibridació només va funcionar bé entre femelles sapiens i mascles neanderthals, però no em feu gaire cas, que no hi entenc un borrall de biologia. Per una altra banda, sembla demostrada l’existència de l’home de Denisova i la seva petja genètica en la població de Papua i la Melanèsia – entre un 4% i un 6% -.

Això confirmaria la hipòtesi que els Sapiens haurien triomfat demogràficament davant els altres humans i finalment se’ls haurien passat per la pedra – sexualment parlant – i n’haurien incorporat els supervivents a les seves poblacions.

De fet les dades apunten que els únics homo sapiens sapiens “purs” entre nosaltres sobreviuen venent CDs pirates i bosses d’imitació als top manta, de la mateixa manera que els únics que van mantenir una llengua “ària” a Europa, durant segles, van ser els gitanos. (Aquest darrer paràgraf, el dedico als membres i seguidors de PXC – amb x de xenòfob - ).

*entenc que això comprèn també les poblacions nord-africanes i potser les nadiues americanes que hom suposa arribades al continent a través de Bering principalment fa uns quinze mil anys – o més, perquè en paleontologia a cada descoberta les dates reculen una miquetona -.