El dia de Sant Cogesme
A Solanell vàrem anar,
Un gall negre va sortir a la porta
I ens volia agafar.
Fora d’aquí, fora d’aquí, fora d’aquí
Si no voleu venir a rosari,
Fora d’aquí, fora d’aquí, fora d’aquí
Si a rosari no voleu venir.
Si no voleu marxar
Espereu-vos-hi una miqueta,
Si no voleu marxar
La justícia vos hi en traurà.
I un gall negre va sortir a la porta
Mig en camisa, mig en camisa,
I un gall negre va sortir a la porta
Mig en camisa i ens va dir:
Fora d’aquí, fora d’aquí, fora d’aquí
Si no voleu venir a rosari,
Fora d’aquí, fora d’aquí, fora d’aquí
Si a rosari no voleu venir.
Nosaltres teníem raó,
Vàrem fer una gran resistència,
Nosaltres teníem raó,
Pèro el capella tenia un bastó.
I un gall negre va sortir a la porta
Mig en camisa, mig en camisa,
I un gall negre va sortir a la porta
Mig en camisa i ens va dir:
Fora d’aquí, fora d’aquí, fora d’aquí
Si no voleu venir a rosari,
Fora d’aquí, fora d’aquí, fora d’aquí
Si a rosari no voleu venir.
L’Agustinet de Pallerols del Cantó, pastor i acordionista. 1924
(Aquesta història és basada en fets reals).
4 comentaris:
Felicitats, felicitats... i ja entenc allò del gall negre d'on venia....
- i no és per ser punyetera, però on para el post del cementiri?.... mmmmm, que jo només he vist aquest amb el 41-
Gràcies per recordar-m'ho, Patrícia. L'article és mig escrit en una llibreta, com molts altres. Però sempre em falta el temps per picar-los. És clar, tant fer comentaris...!
Doncs també hi passa el 92 I és molt a prop del tio Che!
Abans només hi passava el... el... hi arribava el 6. I per mar, des de l'Hospital del Mar, s'hi arribava amb bicicleta entre descampts plens de contenidors, i travessant el Bogatell en l'aiguabarreig amb el mar (no en diria "desembocadura" ni per les característiques del lloc ni pel joc que faríeu amb el "boc" - potser tampoc podem dir-ne "aigua"barreig...); era dvertit posa la bicicleta dins del riu a tota vlocitat i posar els peus damunt del quadre tocant el manillar per evitar el ben bé mig metre d'escuma corrossiva.
Entre platges minúscules i brutes podíem provar de travessar la via del tren (hi havia tren, aleshores) i entràvem en un conjunt de barraques blaaaaaaannnnquessssss que envltaven el cementiri (un dia hi vaig posar el cotxe, entre les barraques, amb una por gens justificada, penso).
No fa tant de temps, d'això, però sembla que fos un altre segle (de fet, ho és) i és que faltaven uns anyets per les Olimpiades i possiblement la Idril estava escoltant Radio Futura i alguna cosa més... (sí, els he començat a llegir tots...); mig any més tard uns segurates ho van encerclar tot per fer unes obres olímpiques i el joc va consistir en burlar-los per entrar als llocs - la manera més espectacular va ser vestits d'arquitecte diví, roba de mudar negra, rotlles de plànols al braç, càmera de fotos al coll, pel mig de l'avinguda Icària.
Va, vinga, quan parlis del Cementiri parlaré de les mòmies... i més!!!
Oh, Déu Méu, Ràdio Futura! Quins records. El millor grup de la movida. Els germans Auserón. La canción de Juan Perro. Aquella meravellosa versió d'Annabel Lee (també plagiada per Nabokov) o aquell "si tu pena fuera solo por mi culpa y si mi culpa fuera solo por amor, que los besos flores negras de la Rambla són... y de un rincón"
I una noia brasilera que em va demanar quina música sentia i li vaig deixar un walkman (als museus n'hi ha) amb la cinta (també als museus) pirata (rabiosa actualitat) de la Canción de Juan Perro. Però en sortir de la benzinera jo vaig pujar a l'Opel i ella al LADA BA3 2014. I jo habilment havia oblidat demanar li la cinta i ella habilment havia oblidat de tornar-me l'aparell.
El cas és que jo vaig recuperar el walkman, però la noia va haver de pagar penyora. Més de mig any de penyora. Però és que duia verí a la pell i tenia un tacte diví....
Publica un comentari a l'entrada