Espero poder escriure’n un que sigui "setmana gitada" i passar-me-la tota ajagut en una hamaca, però de moment sembla que no.
Dilluns, caminada per la platja, vull dir suada per la platja. Al despatx aire condicionat (què se suposa que hauria de voler dir "condicionat"?") i al carrer la jaqueta al braç i la camisa molla. Descobresc que han ampliat i molt (i ves a saber des de quan!) la platja nudista de la Mar Bella. Oficialment, platja naturista. Segons una amiga meva, la platja "guarra". I bé ho devia saber ella car ens vam conèixer allà, nuets, nuets. Des d’aleshores, sempre que veig gent en pilotes en una platja, m’agafa com enyorança. Hauria d’anar al psiquiatra, jo....
Dimarts, caminada pel cementiri, hi ha més ombra i menys gent, si més no que bellugui, és clar. El cementiri de l’Est – o del Poble Nou – el van fundar a començament del XIX per mirar de treure les sepultures dels patis de les esglésies. Sembla que allà on no van arribar les autoritats, hi va arribar la febre groga. Tant és així que li van dedicar un monument al bell mig del cementiri.
N’explicaré més coses en un proper article. Paciència....
Dijous, concert de Barbara Hendricks a l’Auditori de Santa Coloma. Un prova de foc, que en diuen. La Hendricks, impressionant, i l’auditori, déu n’hi doret, també. Una mica d’empatx d’Enric Granados, que de vegades es fa una mica pesat i, segons alguns amics melòmans, encara més cantat per una americana, ni que sigui la Hendricks. La resta del concert, superb. Les peces de Duparc, meravelloses, les de Bizet, força bé. La Jota de Falla prou bé. L’Ave Maria increïble. I un espiritual de regal molt líric, però molt de debò, per difícil que pugui semblar.
Ah, per cert, vam tenir entre el públic el M.H. President de la Generalitat (Monty pels amics), la qual cosa va servir per què uns cambrers molt simpàtics ens oferissin cava brut i fragues recobertes de xocolata blanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada