Va ser un èxit a casa nostra durant els anys cinquanta, com altres composicions de Renato Carosone (tu vuò fa l’americano). Poca gent s’hi va fixar que les versions originals eren escrites en napolità.
Dimecres vaig estar cercant enregistraments de música napolitana per a una amiga que marxa a Nàpols aquest setembre per estar-s’hi un temps investigant sobre el caos (i quin millor indret que el mezzogiorno, oi?).
Entre els CDs vaig trobar un de Roberto Murolo (editat a França, és clar) amb una versió preciosa de Maruzella. Em va costar força trobar la lletra per internet – només n’hi trobava la versió en castellà- fins que el meu bon amic Afonso Linhares em va recomanar fer la cerca amb el mot "parole". És clar, vaig trobar la lletra.... en una web francesa!!!.
Aquí la teniu:
Ohè! Chi sente?
E chi mo canta appriesso a me?
Ohè, pe’ tramente
s’affaccia ‘a luna pe vedè!
Pe tutta sta marina
‘a Procida a Resina
se dice: guarda llà
‘na femmena che fa!
Ritornello
Maruzzella Maruzzè,
II.
"‘O nnapulitano è ‘o dialetto cchiù ’mpurtante d’’a lengua ca se parla pe’ quase tutto ‘o Sud Italia, da ‘e pprovincie cchiù abbascio d’’o Lazio e d’’e Mmarche ‘nzino a chelli llà cchiù ‘ncoppe d’’a Calabria e d’’a Puglia"
Miguel Afonso Linhares, Ilaria Galasso e Geppino Cuoco.
D’entre les característiques que el diferencien de l’italià, cal destacar, a part de la forma de l’article - amb caiguda de L, com en aragonès o en galaico-portuguès -:
L’evolució dels grups PL- i FL- (la piazza / ‘a chiazza, il fiore / ‘o ciore, piu / chiù)
Algunes diferències en el lèxic bàsic (la donna / ‘a femmena, porre / mettere, ...)
Ritornello
Maruzzella Maruzzè,
t’he miso dint’a lluocchie ‘o mare
e m’he miso ‘npietto a me ‘nu dispiacere.
Stu core me fai sbattere
chiu forte ‘e ll’onne
quanno ‘o cielo è scuro:
primma me dice si,
po’ doce doce me fai muri.
Coro:
Maruzzella Maruzzè
Maruzzella Maruzzè
II.
Ohè! Chi m’aiuta?
Si tu nun viene a m’aiutà?
Ohè, m’è venuta
‘na voglia ardente ‘e te vasà.
E vienetenne oj bella
e damme sta vucchella
ca pe’ m’avvelenà
‘e zucchero se fa!
"‘O nnapulitano è ‘o dialetto cchiù ’mpurtante d’’a lengua ca se parla pe’ quase tutto ‘o Sud Italia, da ‘e pprovincie cchiù abbascio d’’o Lazio e d’’e Mmarche ‘nzino a chelli llà cchiù ‘ncoppe d’’a Calabria e d’’a Puglia"
Miguel Afonso Linhares, Ilaria Galasso e Geppino Cuoco.
D’entre les característiques que el diferencien de l’italià, cal destacar, a part de la forma de l’article - amb caiguda de L, com en aragonès o en galaico-portuguès -:
Les diferències en la diftongació (il argento / ll’argiento, il ferro / ’o fierro, il petto / ‘o pietto, però il piede / ‘o pede, la pietra / a preta, il cuore / ‘o core)
L’evolució del grup llatí –ND- (il mondo / ‘o munno) igual a la del català pre-literari (andare > annare > anar)
L’evolució dels grups PL- i FL- (la piazza / ‘a chiazza, il fiore / ‘o ciore, piu / chiù)
Algunes diferències en el lèxic bàsic (la donna / ‘a femmena, porre / mettere, ...)
11 comentaris:
Cogesme, bonico... no m'ha quedat massa clar.... i si et graves cantant i fas una prova pràctica? em sembla que seria una manera molt il·lustrativa de mostrar-ho :P
Besadotes
Malgrat les teves bromes, haig de confessar que no només entenc una mica el napolità, sinó que canto en napolità en la intimitat. Ostres, a què em recorda això???
Per cert, ja ho saps que ve l'Adriana Calcanhoto a Barcelona?
A què et convide al concert? per punxa....!
Convida-la, convida'l. Convideu-vos, va !!
Ves que em deixo, eh?
P.D: Alfons, que t'avorreixes??? :-P
(Vinga jo ho deixe caure)
Cogesme, no faces plans pel 18 de juny... és diumenge i hi ha concert de la Calcanhoto i de Misia...
Corconet... t'apuntes?
M'avorreixo, Cogesme, m'avorreixo; fa setmaaaanes que espero l'articlet sobre el cementiri del Poblenou per poder parlar del salnitre, de fronteres (geogràfiques o administratives, en AQUEST cas).
Fa molt de temps que només escolto Vinícius cantant Jobim (que, com deveu saber, era arquitecte i es guanyava la vida millor que altres arquitectes) música francesa ben francòfona. La Calcanhotto l'acabo de descobrir ara que he escoltat algunes coses del seu web. Però millor que hi aneu vosaltres dos... ;-p
Ai, xiqueta, que fer la logística d'eixe concert no serà un camí de roses!
Per començar el 18 de juny és dilluns i no diumenge, segons em diu el calendari (en català) del meu windows icspé, que assenyala el dia amb una D (inicial inequívoca de "dilluns, dia dur de debò"). Em reservo dilluns, doncs.
Ai, Alfons, aquests arquitectes endogàmics que només escolten música feta per altres arquitectes (ni que sigui el gran mestre Jobim, cantat per Vinicius - i Toquinho, que no hi ha Toquinho, també?-).
Per cert, que m'estic rellegint els poemes de l'últim llibre de Joan Margarit i estic per fer-ne una recomanació en el blog.
Ai, Cogesme, aquests arquitectes endogàmics que llegeixen poesia d'altres arquitectes... !
;-p
Amb força trigança, però heus-ne ací la versió catalana de Cinta Massip:
Oh
qui em sent?
i qui canta ara al meu costat meu?
Oh
mentrestant
la lluna s'aboca per veure
tota aquesta marina
de Pròcida a Resina
i diu: Mira-la
quin goig que fa!
Maruzzella, Maruzzè
t'has posat la mar dins els ulls
i m'has posat dins el pit
aquest neguit.
Em fas bategar el cor
més fort que les ones quan el cel és fosc.
Primer em dius que sí
després, a poc a poc em fas morir.
Maruzzella, Maruzzè
Oh
qui m'ajuda?
si tu no em dones ajuda?
oh
m'han vingut
unes ganes ardents de besar-te.
Vine-te'n, preciosa
i dóna'm aquesta boca
que em pot enverinar i de sucre se'm fa.
Extreta del llibret del disc de Toti Soler i Ester Formosa L'arxiver de Tortosa (2004), un disc meravellós amb un altra cançó napulitàna, Scètate.
Ai, que em pareix que conec aquest anònim!
Oi que et dec un llibre d'un tal Jacint Verdaguer?
Publica un comentari a l'entrada